Becaina

Mai oblidaré el dia que parlava amb un client molt important. De fet, un futbolista molt conegut, que em va trucar a l’hora de la becaina. Ell estava al seu iot en alguna illa del Mediterrani i jo estava dormitant a casa a la meva butaca de pensar. Bé, és de pensar, de dormir i de llegir. De vegades hi vaig amb la intenció de pensar i acabo dormint, de vegades hi vaig a tancar els ulls una estona i acabo tenint una idea genial, i quasi sempre faig les tres coses d’una tirada variant l’ordre segons convingui.

Doncs el fet és que em va trucar perquè estava atabalat. Se li acabaven les vacances i havia de tornar a entrenar, de fet a una concentració amb companys d’equip que no li agradava i amb un entrenador incompetent que es pensava que era molt més bo del que realment era.

“Soc un pringat”, em va dir. I tenia certa raó. Per molts diners que tingués, no era lliure de quedar-se un dia més al iot que havia llogat per un preu escandalós, més proper al valor del pis de qualsevol mortal que a una cosa raonable per una setmana de lloguer. Allà va ser quan vaig tenir clar que el veritable èxit és poder fer una becaina quan et doni la gana. Sí, una becaina, uns mimos amb la teva parella o una passejada. Sí, ho tinc clar, el veritable èxit és la llibertat. Ni el reconeixement ni la fama t’alliberen, més aviat passa al contrari, que t’esclavitzen.

Ara que hi penso no estava a casa, estava a la República Txeca en autocaravana. Veníem de les Dolomites, que estaven plenes de gent, i buscàvem un lloc més tranquil. Us explicaré un truc per saber si algú menteix. Si sempre recorda la mateixa història, sense canvis, està mentint. Els records són difosos i canvien cada cop que els recuperem, com m’ha passat ara mateix a mi.

Pobret. Part del seu sou era per pagar-me a mi. Una part molt minúscula, no us penseu, que ja he dit que era un jugador d’aquells que tothom coneix. Bé, el cas és que no hi ha res millor que una becaina d’estiu, oi?

M’encanten les becaines d’estiu. Aquelles que comencen després de dinar i que poden acabar amb un final feliç amb la teva parella. Becaina a becaina, anem agafant forces, reposant l’ànima i recuperant les ganes de viure.

Jo soc un fervent defensor de les becaines. De fet, puc arribar a fer-ne dos al dia. No us escandalitzeu, em llevo molt d’hora i escriure llibres és una cosa que esgota el cervell, això sí, acostumen a ser curtetes, de deu o vint minuts com a molt. No ho faig cada dia, no us penseu, però sí que hi ha vegades que he de dedicar molta atenció a la meva feina i la millor manera de recuperar-te és tancant els ulls uns minuts. També heu de saber que penso molt amb els ulls tancats. O no us passa a vosaltres, que us venen mil idees al llit?

Però d’on ve el meu trauma amb les becaines, estareu pensant. Potser també penseu que a la vista de les dues becaines al dia, ja està superat, i certament és així. Mireu, de petit, de vegades em quedava a casa dels padrins i una tieta meva, que devia fer de cangur, em feia dormir la becaina sí o sí, i és que, si jo no la feia, ella tampoc podia.

Imagineu-vos el que era per a un nen més aviat mogut, hiperactiu que dirien ara, passar-se una o dues hores al llit. Potser allà, simulant que dormia, és on vaig desenvolupar la imaginació. Mira, no hi ha mal que per bé no vingui.