Un dia de platja

Acabo d’arribar de València. Hi he anat un parell o tres de cops, però només coneixia l’itinerari de l’estació a l’auditori on anava a fer la xerrada. Ara ha estat una mica diferent, ja que hi he estat tres dies i he tingut totes les tardes lliures, així que m’he dedicat a fer voltes per València amb la bicicleta plegable.

Bé, he de dir que vaig estar una vegada més a València. Era petit. El dia va ser d’aquesta manera: em van llevar pels volts de les set del matí, vam pujar a un cotxe i cap a València per l’antiga nacional 340. Devien ser unes quatre hores ben bones de viatge, més alguna més per visitar el lavabo, treure l’esmorzar i netejar la tapisseria de l’R8. Perdoneu, no era un Audi R8, era un discret Renault 8.

Doncs tot just vàrem arribar a València, vàrem anar a la platja a fer una capbussada, i com que feia molta calor vàrem marxar de seguida, vàrem fer una paella en un xiringuito i cap a casa durant unes quatre, cinc o sis hores més de cotxe.

Jo crec que aquell va ser el dia que em va deixar d’agradar anar a la platja. Potser és un trauma que encara arrossego, ja que hi vaig ben poc. De fet, acostumo a anar més aviat de maig a juny, com a màxim alguns dies de juliol, i els puc comptar amb els dits d’una mà.

Ara acabo de recordar que vaig viure uns anys a Vilanova i la Geltrú i que allà sí que vaig anar més a la platja. A córrer, a passejar els gossos i a palejar i surfejar amb caiac. Quins traumes, oi?

No culpo la platja ni València. De fet, tinc molta estima als amics valencians, però sí que tinc una reflexió a compartir amb tots vosaltres. No podem fer activitats d’estiu ni dissenyar les vacances sense tenir en compte tota la família, les seves necessitats, prioritats i ritmes. No és el mateix anar a la platja tu sol que en parella o amb nens. Si vas amb nens ja pots agafar joguines, menjar, beguda, para-sols, roba ben llampant per no perdre’ls i paciència, molta paciència.

Incorpora la teva família en els plans de vacances, adapta les activitats a l’edat dels fills, inclou períodes de repòs i de descans i, fins i tot, preveu contractar un servei de canguratge per poder gaudir unes hores de la soledat, de la parella o de tranquil·litat.

Moltes de les bronques i de les baralles típiques d’estiu són fàcilment evitables només tenint en compte que portem nens amb nosaltres. Nens que beuen aigua, nens que mengen, nens que es cansen i que es tornen irritables i irritants quan estan cansats, nens que necessiten dormir i que porten un horari de son diferent del teu. Nens que es lleven a les sis del matí i que no fan becaina. Nens que tenen son a les nou del vespre i que t’aixafen un sopar a la fresca. Nens, en definitiva, que fan coses, però que també pensen i senten.

Ajusta les teves expectatives i assumeix que el món, els teus fills i la vida no s’ajustaran a les teves expectatives. Així que ja ho saps, unes vacances gaudides són unes vacances ben dissenyades, on no som esclaus dels fills, però tampoc els ignorem ni pretenem que facin tot el que volem que facin.