Pensament crític

Estic a punt de sortir de viatge per fer una xerrada sobre pensament crític per a pares i educadors. M’encanta ajudar la gent a pensar millor. Som el que pensem, però no tot el que pensem ens resulta d’ajuda.

De fet, un dels principals problemes que tenim és que no pensem a partir de la realitat, sinó que pensem a partir d’inferències i imatges de la realitat.

Ens formem una idea de la realitat i és de vital importància que aquesta idea sigui la més fidedigna i vàlida possible, ja que d’ella dependran coses tan importants com les decisions que prenguem, els plans que farem, com ens sentirem o com reaccionarem al que ens passa a la vida.

Podem veure la realitat tal com és o filtrada i distorsionada pels nostres fantasmes, pors o desitjos. Podem veure la nostra parella tal com és o ens podem estar autoenganyant creient que és d’una manera que en realitat no és.

Arribat aquest punt, permet-me fer un petit incís. Algunes persones ens enganyen deliberadament. No hauria de ser així, però són coneixedores del gran avantatge que té aprofitar aquesta tendència natural que tenim a no pensar a partir de la realitat, sinó a partir de la representació que ens fem de la realitat.

I això és un problema, perquè no fem res més que relacionar-nos. Ens relacionem amb persones a la feina, dipositem la nostra confiança en companys i clients, però també ens relacionem amb la família, la parella, els fills o els veïns. Fins i tot ens relacionem amb la fornera, el conductor del clípol o el dependent d’una botiga de roba.

No veiem el que no volem veure i, sovint, veiem el que volem que vegem, sigui o no real. El pensament crític ens ajuda a discernir allò real d’allò impostat, ens ajuda a fer-nos imatges més ajustades de la realitat i ens permet guanyar seguretat, independència i criteri.

Però no tothom està preparat per millorar el seu pensament crític. Sovint em trobo, quan ho treballo amb persones adultes, que guanyar en criteri suposa prendre consciència de tots els errors, enganys i autoenganys patits durant tota una vida i això fa mal.

Em fa molta peneta quan veig que una persona no ho pot gestionar i torna al seu món de fantasia, de biaixos de pensament i d’informació poc ajustada.

Per això mateix estic molt content de poder ensenyar-ho a educadors i pares, per poder ensenyar als nostres fills a pensar millor des de ben petits. Hi ha un miler de jocs com ara analitzar un dibuix per veure què i com l’interpreta, quines deduccions fa i com influeixen les seves pors o desitjos.

També m’encanta comentar notícies o fets passats a l’escola, a l’extraescolar o a la meva feina. Es tracta d’ensenyar-los a descompondre la realitat en petites unitats. De fet, això es diu analitzar. Sí, analitzar la realitat i analitzar la visió que tenim de la realitat.

He de marxar o faré tard. Tot i que faci mal veure la realitat, sempre és millor saber on ets que viure en un món de fantasia. La vida, més tard o d’hora, sempre et posa a lloc i això, creu-me, fa més mal que prendre el control de la teva vida i aprendre a pensar millor.