Talent

Només som simples humans amb alguns comportaments completament predictibles i d’altres absolutament inimaginables, i quan estem en un espai tancat com ara una oficina o en una organització tancada com ara una empresa, podem observar tot un seguit de dinàmiques que ens permeten entendre millor com funcionem, pensem, decidim i fem.

Tenim certa tendència natural a marcar diferències entre grups. Els del departament comercial estan a punt per a la brega amb els d’operacions, els de front office no suporten els de back office i el talent júnior menysté el talent sènior, i aquest li correspon amb un menyspreu recíproc.

Però si una cosa tinc clara és que una empresa necessita una bona combinació de talent jove i sènior. El talent jove pot aportar molt, sense cap mena de dubte. El talent jove acostuma a ser fresc i pot aportar idees innovadores, qüestiona processos i busca noves maneres de fer. Sí, tu ara no ho recordes, però un dia vas ser talent jove i també ho vas fer.

El talent jove tot just comença la seva carrera professional i s’espera que sigui més adaptable i obert al canvi, i que estigui disposat a aprendre noves tècniques i molt especialment tot allò referent a les noves tecnologies.

I si parlem de noves tecnologies, el jovent ja ha crescut en un entorn digital i acostuma a moure’s millor en aquests entorns, a més de tenir tota una carrera plena de potencial al davant.

Però tot això no serveix de gaire si no valorem tot allò que pot aportar el talent sènior i la seva experiència profunda. El talent sènior ja les ha vist de tots els colors i pot preveure i gestionar problemes complexos i amb implicacions elaborades. També té una àmplia xarxa de contactes, així que és més fàcil establir aliances i trobar sinergies, així com detectar oportunitat de negoci.

A més a més, els anys d’experiència et permeten tenir una millor visió estratègica i entendre millor l’impacte de les decisions a mitjà i llarg termini, per la qual cosa es poden gestionar millor els recursos i les adversitats.

L’edat et dona taules i, per tant, es poden gestionar millor les crisis, i es disposa d’un ampli repertori d’eines i recursos per poder aplicar en situacions complexes i problemàtiques. Podríem seguir aportant els beneficis d’un i altre talent, però no cal que ens hi perdem tot intentant justificar que un és millor que l’altre.

De fet, tot just he fet un parèntesi en una xerrada que estic preparant sobre això mateix, gestió integral del talent, i és que tots junts construïm una empresa, vida i país millor, aportant cadascú el millor d’un mateix.

Fomentem el respecte mutu entre els diferents talents, intercanviem coneixements i experiències entre joves i sèniors, fem equips mixtos, creem espais de diàleg intergeneracional, valorem tots dos talents en la seva justa mesura i fem espais de creixement compartit.

No tingueu cap dubte, no té cap sentit perdre el temps potenciant un tipus o l’altre de talent, hem de parlar de talent, així en global, sense perdre de vista que necessitem una correcta barreja d’edats i coneixements.