Ressentiment

Fa molts anys, recordo el moment que em vaig matricular a dues assignatures que em van canviar la vida. Una era psicometria i l’altra, disseny de qüestionaris. La primera era obligatòria, la segona, optativa, i he de dir que a classe, de 400 possibles alumnes, no fèiem ni una dotzena.

Anys després vaig començar a dissenyar alguns qüestionaris per poder agilitzar el procés diagnòstic i, molt especialment, per donar-li fiabilitat i validesa tot intentant guanyar objectivitat.

Doncs en un d’aquests qüestionaris que mesura la personalitat i l’estil de pensament vaig incloure una escala que mesura el ressentiment, i és que m’he trobat molts pacients que s’han quedat ancorats en una etapa, situació o persona que no els permet ser feliços.

A tots ens passen coses, però algunes persones no les superen. No estic parlant de grans desgràcies, ni de bon tros, més aviat em refereixo a petits problemes del dia a dia.

Hi ha persones que es passen el dia cabrejades per aquell desconegut que no els ha cedit el pas a la rotonda de la Margineda. Tot el dia ben capficades! Parlin amb qui parlin els comentaran que aquest matí un carallot no els ha cedit el pas.

És més, aniran a dormir i el seu darrer pensament estarà dedicat a l’anònim conductor que els ha esguerrat el dia. Però realment els han posat cap per avall el dia o han estat els nostres protagonistes ressentits ells solets.

Amb el nou dia el conductor de la rotonda passarà a un segon terme, ja que la fornera no els ha posat el cafè prou calent. Apa, pobreta, ja tenim una nova víctima. Quan puguin li faran una mala crítica a internet. Però què s’ha pensat! Quina manera de perdre el temps, escolta.

Si et sents identificat o identificada tinc una mala notícia per a tu: estàs perdent, a més del temps, la salut, qualitat de vida i benestar emocional. T’estàs perdent la vida mentre odies algú. No és normal, tu creus que sí, però no. No va ser per a tant, has sobrereaccionat i t’estàs amargant en vida.

Supera-ho. No li donis tanta importància. La vida és molt més que això. A veure, no hem de fer com que no ha passat res, però sí que hem de ser capaços de relativitzar i de posar en context el que ha passat.

Tens el recurs del perdó. La vida és massa curta per estar enfadat amb tothom. Ep, que ho dic per tu. Perdona, no cal que li ho diguis, però perdona. No segueixis carregant aquella ofensa, que sovint és més imaginada que real. Supera-ho, centra’t en el present i a gaudir.

Posa en un costat tota aquesta ràbia i oblida’t ja d’aquella persona. Treu-la del teu present. A més a més, saps una cosa, que la persona a qui tant retreus, ni tan sols és conscient que t’estàs amargant l’existència. El conductor de la rotonda de la Margineda està massa ocupat vivint, gaudint i estimant. És més, possiblement ni sigui conscient que ha passat res o fins i tot no té clar que ell no ha fet res.

De veritat, tota la pel·lícula està passant al teu cap i el meu millor consell és que canviïs el drama per la comèdia, i que facis coses més productives i que et perjudiquin menys.