Víctimes que no ho són

Hi ha un perfil de víctima que no ho és. M’explico, tant en escoles com a la feina, a l’escala de veïns o al club de pàdel, ens podem trobar la típica persona que ha escampat porqueria contra tot i tots. Són persones manipuladores, que fan bullying, que menteixen, enganyen i piquen.

La seva praxi sol ser sempre igual. Busca una primera víctima, normalment el nou de la classe, de l’escala, del departament o del club, s’hi fa amic o amiga i intenta aïllar-lo de la resta del grup.

“T’ajudaré a conèixer la gent”, solen dir, de tal manera que el nou confia en aquesta persona que tan “desinteressadament” s’ha ofert a ajudar-lo i integrar-lo.

Amb el temps el nouvingut va veient coses rares i comença a relacionar-se amb més gent. A poc a poc, amb una mica de sort, el perfil tòxic cau pel seu propi pes, però, això sí, morirà matant.

Amb el temps se’ls veu el plomall i, és clar, ningú no vol res amb ell o ella. Quan ha passat això, ja ha parlat malament de tothom a tothom i estareu de sort si encara conserveu les amistats i les relacions diplomàtiques.

De mica en mica, aquests perfils tòxics es queden aïllats com a resultat de la seva tòxica estratègia i en aquell moment adopten el paper de víctimes de bullying, d’una conspiració o d’un atac perpetrat de manera coordinada.

Busquen protecció en el cap, el tutor, el president de l’escala o el delegat del club. De fet, si poden intenten ser-ho ells i així poder abusar del poder atorgat amb més tranquil·litat i impunitat.

En tot cas, amb el temps, de vegades massa temps, acaben sortint a la llum les seves malifetes i ningú vol anar amb ells. Sols, marginats i aïllats ja no els queden més víctimes per manipular.

De fet, estan patint les conseqüències dels seus actes. Si poden, marxaran. Si no poden, boicotejaran tant com puguin. Amb una mica de sort vindrà algú nou i tornaran a repetir el patró. Però si poden, marxaran. Han cremat tot el camp, no queda ni un pam de net.

Quan canvien de col·legi, departament, escala de veïns o club de pàdel entonen una història segons la qual a l’altra escola, escala, club o feina eren unes bestioles, tremendament tòxiques i despietades.

“Pobret”, ha estat patint l’agressió contínua de perfils tòxics, diran, i tornaran a començar la seva dinàmica tòxica.

Potser no se saben relacionar, potser no tenen habilitats socials, potser, simplement, són cruels, tòxics i dolents. No passa res, cadascú és com és, però ara ja tens clar que hi ha gent que fa servir aquesta estratègia per guanyar-se la confiança i caritat emocional dels seus companys per després fer-los mal, utilitzar-los i menystenir-los.

Hi ha persones que ens fan emmalaltir i aquests perfils són un clar exemple. Protegeix-te d’ells.