L'error del científic

Eren les tres de la tarda. Estava fent un cafè abans d’entrar en una entrevista. No vaig poder evitar la meva pulsió tafanera i vaig començar a escoltar la conversa de la taula del costat. Oficialment, estava molt concentrat escrivint un correu, però en realitat estava gaudint de valent fent el que més m’agrada fer: observar les persones.

“Jo no m’equivoco mai.” Aquesta va ser la frase que va captar la meva atenció. “Quan es tracta d’analitzar la gent no m’he equivocat mai.” Accepto que arribat aquest punt no vaig poder evitar girar-me dissimuladament esperant trobar un prestigiós especialista en personalitat comparada. Doncs no, semblava un comercial. Després vaig confirmar que es dedicava a la venda en un laboratori farmacèutic.

“Certament, no t’equivocaràs mai.” Vaig pensar. Acabava de ser testimoni del biaix del científic, fet molt freqüent que ens impedeix pensar bé i tenir una vida bonica.

Però comencem pel principi. Les expressions mai i sempre no combinen bé amb un pensament de qualitat. Les circumstàncies canvien, així com els nostres interessos i prioritats. A més a més, el món escapa completament al nostre control, així que no podem fer prediccions futures en claus absolutistes.

Sovint volem confirmar el que pensem o decidim i som capaços de fer el que calgui per seguir pensant que no ens hem equivocat, que tenim raó o que hem pres la millor decisió possible.

I per aconseguir-ho tenim diferents recursos. El primer consisteix a prestar atenció selectiva a les dades que confirmen que no m’he equivocat. El segon és una capacitat increïble que moltes persones tenen per esborrar de cop tot allò que els resulta dissonant, siguin records, converses o fets més que provats. I el tercer és el superpoder de transformar la realitat al seu gust.

“Aquest client no ha comprat per culpa del producte. Aquest altre client ha comprat gràcies a mi. No podria haver venut més amb el que tinc. A Madrid és diferent. No arribo a ser jo i perdem el client. Impossible negociar amb aquesta persona. Si no li rebaixo el preu el perdo” i mil raons, excuses o realitats més que justifiquin allò que volem o evitem.

Estic convençut que has estat testimoni o fins i tot víctima del biaix del científic en diverses ocasions, així que tinc un consell per a tu: no tractis de confrontar un científic amb el seu biaix de la realitat: evitarà acceptar-ho o t’evitarà a tu, ja que ets la seva font de dissonància, s’embrancarà amb tu en una discussió sense fi, “és una excepció que no compta”, dirà, o donarà més importància a unes dades que a altres.

I si, de casualitat, arribes a acorralar-lo utilitzarà el darrer recurs, el recorregut “no es podia saber” que tot ho disculpa.

Accepta que et pots equivocar i que això no és dolent si ho utilitzes com un bastó on recolzar-te per millorar la qualitat del teu pensament. Si vols tenir una vida bonica, comença a pensar millor, i si vols pensar millor, comença per acceptar que pots millorar el teu procés de pensament.

Jo sempre penso que em puc estar equivocant i això em fa donar-li una volta més i sovint trobo un error o un matís per poder millorar el meu pensament i no caure en l’error del científic.