Pas a pas

Tinc un avantatge com a psicòleg, i és que veig el codi font de la gent o, almenys, de força gent. Per això sempre he tingut clar que la meitat de les gestes que veiem a les notícies i a les xarxes socials són més falses que certes. A més a més, l’altra meitat d’aquests grans assoliments que tant admirem han tingut un component fortuït o han requerit tantes coincidències i circumstàncies que ni els mateixos protagonistes podrien tornar a repetir-les.

D’altra banda, he vist moltes persones intentant emular aquests fraus, buscant el gran canvi, deixant-se milers d’euros per seguir dietes impossibles, projeccions professionals inexistents o canvis d’hàbit plantejats d’una manera que era impossible tenir èxit. Tantes persones volent fer aquests grans canvis com persones que treuen benefici de l’efecte tan impactant que tenen dietes miraculoses, entrenaments espectaculars o mètodes per deixar de fumar en minuts.

Recordo una pacient que després de seguir diverses dietes va acabar concloent que no tenia força de voluntat. He vist molta gent que ha interpretat com un fracàs una cosa que no era possible i que els havia enganyat o generat falses expectatives. En realitat, no va fracassar, no tenia res a veure amb la força de voluntat, simplement és que aquella dieta només la podia seguir una estrella de Hollywood, tancada durant un mes en un balneari i sota control mèdic continu.

Fa temps que els psicòlegs sabem que segons les investigacions de Prochaska, DiClemente o Fogg, entre d’altres, els petits passos, els petits canvis, són més fàcils d’assolir i mantenir, impliquen menys esforç, es consoliden millor i perduren més temps. Això sí, no criden tant l’atenció ni són tan promocionables. Es tracta d’aconseguir canvis pas a pas, de manera integrada a la teva vida, sense destorbar gaire, sense haver de fer grans esforços. De mica en mica, de manera realista.

Oblida’t dels grans canvis i ajusta les expectatives, ja que quan no es compleixen ens frustrem. És impossible perdre en un mes els quilos que has guanyat en tres anys, però sí que és possible un canvi d’estil de vida en què no abusis tant del sucre. Anar al gimnàs cada dia requereix molta força de voluntat i quan deixes d’anar-hi et culpes i ho passes malament; en canvi, fer una mica de peses a casa, ballar fins que sues o caminar de pressa amb bastons és molt més realista i ajustat a les exigències del dia a dia. Amb cada petit èxit millorem l’autoestima, ens sentim satisfets i ens motivem per seguir. Posa’t les coses fàcils que la vida ja és massa complicada.

La motivació, parlant de petits canvis, és com una dinamo d’una bicicleta, d’aquelles que n’il·luminen el far. El mateix rodar carrega la dinamo i tens llum. No cal fer res. Amb cada acció, amb cada microacció, la motivació s’alimenta sola. No hi ha frustració, hi ha acceptació amable sense judici ni culpa quan fas una transgressió. Una transgressió no invalida tot el procés ni altera la teva identitat. No has de posar el focus només en el resultat o si tens la força de voluntat que se’t suposa, el focus dels canvis petits és menys dramàtic i està en el procés. Fes el que puguis, microesforços, de manera integrada a la teva vida. Per anar a la piscina a les sis del matí al gener cal molta motivació, per fer gimnàs al saló mirant un vídeo d’uns preparadors físics no cal tanta motivació. Per esmorzar només un api necessites motivació, però per menjar-te una galeta menys, no.