No podem separar-ho

Avui ha vingut a la meva ment un intens debat que vaig tenir amb una persona que defensava que era capaç de separar allò personal del professional. Precisament el que estava intentant fer era justificar-ne la parcialitat amb algunes persones del seu equip. Jo –i la ciència– defensava que era impossible separar-ho. Som persones, sentim, pensem i fem, persones imperfectes que intenten donar-ho tot, però que de vegades, més aviat sovint, sucumbim a la nostra imperfecció.

Sí, sentim. Sentim tot el repertori d’emocions que ens fa humans. Sentim por de perdre el lloc de treball, davant d’un cap caòtic i dèspota i de no estar a l’altura en aquest projecte tan exigent. Ens frustra no aconseguir objectius, ens frustren les ordres contradictòries, les incoherències i els tractes de favor. Arribem a la feina tensos després de batallar amb els nens, l’embús i el conductor de l’autobús i ens desesperem davant de l’actitud de determinats companys que condicionen els resultats de tota l’organització. Només som humans i quan aguantem massa solem explotar amb la primera persona que passa per davant, amb aquell company de feina que no s’ho mereix, amb aquell client que només volia solucionar el seu problema.

La fatiga acumulada es transforma en errors i els errors, en queixes dels clients. Ens costa dormir i arribem a la feina més irritables, menys tolerants i ens costa més compartir diverses hores al dia amb els companys de feina. Aquesta tensió acumulada acaba provocant conflictes a la feina i a casa i com en una mena d’espiral viciosa se’ns complica el dia a dia, el caràcter, l’humor i la vida. Tots fem allò que podem, però potser ha arribat el moment que el líder sigui més visible que mai. Quan tot va bé és fàcil liderar, però quan tot va malament, ai quan tot va malament… Necessitem tenir cura del nostre equip. A més, com he anat comprovant a totes les formacions sobre resiliència i fortalesa emocional que he realitzat durant aquest darrer any, la resposta de l’equip és molt agraïda, ja que solen estar mancats de recursos, tècniques i suport. Es tracta de millorar la salut emocional dels nostres equips, de no tenir més tensió de la necessària, de mirar tots cap al mateix objectiu i de tenir recursos per poder gestionar el dia a dia a la feina.

Treballem junts. Al nostre cervell li va bé la col·laboració. Cuidem-nos, tinguem una mirada amable, siguem comprensius i donem el suport que tots necessitem i busquem. No hi ha res de tan gratificant com veure el resultat final d’un equip col·laborant. Ocupem-nos de promoure un clima de calma i estabilitat que pugui compensar un entorn tan inestable, no ens serveix de res tensar més la situació per culpa de la nostra actitud. Aposta pel benestar, per la cura. Crea espais per descarregar tensions, per donar una sortida constructiva a les emocions, moments per parlar, per fomentar la companyonia i per compartir pors i fantasmes.

Podria seguir i seguir amb més pautes i consells, però el més important de tot és que prenguis la ferma determinació d’incorporar el concepte de salut mental a la teva vida i treball. Cuida l’equip, promou un entorn laboral saludable, no perdis la humanitat ni la sensibilitat i no oblidis mai que estàs treballant amb persones que fan, pensen i senten… sobretot senten…