Trampes al solitari

Hi ha dues maneres de progressar, tenir coses i avançar a la vida. Una és honesta i l’altra fa servir altres camins no tan honestos, de fet força deshonestos, com ara fer trampes. La via honesta sol ser lenta i no sempre et porta al destí que desitges, mentre que la deshonesta sol ser més ràpida, però amb molt més risc.

Jo sempre he apostat i aconsellat anar per la via honesta. Permet fer vincles sòlids i viure amb tranquil·litat. L’honestedat proporciona molta pau mental, en primer lloc, perquè no has de recordar les mentides que has dit. Això cansa molt. A més, ser coherent entre el que es diu i el que es fa alleugereix molt l’estrès. L’honestedat t’ajuda a créixer, ja que et permet reconèixer els errors sense autoenganys i fa que confiïs més en tu mateix i que la gent confiï més en tu. Podríem dir que gràcies a l’honestedat viuràs més tranquil i tindràs millor reputació, però si tot són avantatges, per què hi ha tanta gent que fa coses deshonestes?

Doncs Sara Loughran Dommer també es va fer aquesta pregunta i va dedicar part de la seva vida a l’honestedat amb els altres i amb un mateix. I aquí és on salten les alarmes. La Sara ha descobert que ens mentim a nosaltres mateixos per sentir-nos més intel·ligents, bons i saludables. Sí, has llegit bé, ens mentim a nosaltres mateixos. Això ja és ben curiós, oi? Ni tan sols podem ser sincers amb nosaltres mateixos. Mira, que no ho siguem amb algunes persones, es pot entendre, però amb nosaltres mateixos?

Dommer ha vist que ens mentim en moltes situacions. Sí, fem trampes fins i tot quan l’única recompensa que està en joc és una sensació interna. No suportem veure que no estem progressant en aquella aplicació d’idiomes, en la dieta que seguim o en el pla d’entrenament. De fet, si fem trampes al solitari, què no farem en els negocis, a la feina o a la lligueta de futbol. Potser no és tan greu, o sí, però en tot cas és un fet: hi ha gent que farà trampes sempre que pugui i hem d’acceptar-ho, conviure amb això i dissenyar els mecanismes de control necessaris perquè no paguem la festa els que no l’estem gaudint.

Estimat lector, no siguis ingenu, enganyar, fer trampes i fins i tot enganyar-se va dintre de la naturalesa humana d’algunes persones. L’honestedat es pot ensenyar a les escoles i és un tema que no podem deixar en mans de les famílies. Acceptem que moltes persones no tenen el més mínim interès a mirar per ningú més que per si mateixes i que faran tot el possible per arribar per la via ràpida als seus objectius sense importar-los si fan mal a altres, si els diners que estan robant venen dels impostos que paga la padrina o si s’ha de retallar l’ajuda a persones dependents.

Acceptem que hi ha gent que t’enganyarà, que et deixarà ben pelat i que farà tot el possible per treure tot el que pugui de tu. Aprenguem a defensar-nos, a posar límits i a protegir-nos. La nostra salut mental, el nostre patrimoni i el nostre futur corre perill. No passa res, la gent és com és, saber-ho ens permet gestionar-ho de manera adient. Ah, una cosa més, si ets dels que fan trampes al solitari, et convido que deixis de fer-les. No cal que t’enganyis més. És millor que inverteixis tot aquest temps a millorar les teves competències i preparació.