Salut mental a l’escola

La salut mental dels nostres joves està en una situació de molta fragilitat. Per una banda, tenim tot l’impacte social del món digital, xarxes socials, desinformació, jocs i sèries de contingut violent i creació d’expectatives poc realistes.

Per una altra banda, els tenim més sols que mai amb pares fent jornades titàniques que quan tornen a casa es queden zombificats darrere d’unes pantalles i amb mestres i la resta d’agents educatius més o menys desmotivats i amb una manca de vocació considerable, excepte honroses excepcions dignes d’admiració.

Sense referents de qualitat, els joves acaben triant els referents que l’algoritme vol i es formen una idea del món a partir d’ells. Els nens i joves són màquines d’aprendre, però és molt important que els ensenyem què han d’aprendre amb un criteri crític i analític.

Una escola de Noruega ha dut a terme un pla pilot i una investigació per potenciar la resiliència i la determinació dels seus alumnes. Els resultats són molt prometedors, ja que amb una petita intervenció els han pogut donar eines i desenvolupar aquestes capacitats.

Els nens i joves tenen una capacitat d’aprenentatge que és impressionant i no l’estem explotant en el millor dels sentits. A més a més de continguts, hem de poder treballar el desenvolupament d’habilitats que repercuteixin d’una manera positiva en el seu dia a dia.

Ara ja fa més de deu anys vaig començar a moure un manifest per incloure l’ensenyament de la psicologia a l’escola. A poc a poc va fent camí, però investigacions com aquesta a Noruega confirmen la importància que té incorporar l’assignatura de psicologia aplicada en tots els àmbits escolars.

Els nens necessiten aprendre a llegir la vida i a escriure el seu destí decisió a decisió i no els estem donant les eines.

Entre els 12 i els 15 anys ens trobem un moment crític per als nostres joves. La seva motivació per anar a l’escola decau, se senten més sols, estressats i fràgils, i és quan afloren molts problemes de salut mental i la major part de trastorns de personalitat.

Però hem de començar per reconèixer aquests problemes i per assumir que les escoles poden desenvolupar un paper molt important en la promoció de la salut mental molt més enllà de programar un parell o tres de xerrades sobre ciberbullying, educació afectiva o salut mental en genèric.

Calen programes específics adequats a cada edat, aplicats de manera continuada. Amb el programa Jo puc, que han aplicat els noruecs, tenim l’evidència científica que ha estat molt senzill, fàcil i agraït, canviar les creences sobre les pròpies capacitats dels alumnes que han participat en l’estudi.

Aquests estudiants han millorat la seva determinació, són més perseverants, tenen més percepció de control i saben discriminar millor allò que està sota el seu control d’allò que escapa a la seva capacitat de control.

Lliçó a lliçó, podem fer que els nostres joves siguin més resilients, forts i determinats. Contingut a contingut podem millorar la salut mental dels nostres joves i podem proporcionar-los eines que els ajudin a viure millor i amb més benestar. Potser que ens posem a repensar l’educació que els donem?