Rectificar és de savis

Acabo de sortir de dinar del que torna a ser el meu restaurant preferit d’Andorra. És a les pistes d’esquí tot i que no sembla un restaurant de pistes. Dic que ho torna a ser perquè va deixar de ser-ho. El més important, allò essencial per a un restaurant és que el menjar sigui bo. Tranquils, no recuperaré l’article de la setmana passada, però sovint oblidem què és allò realment important. L’atenció al client també és d’agrair i que et recordin i et consentin fa que et sentis com en un oasi en aquest desert de males maneres i experiències negatives que són els temps en què vivim.

Feia més d’un any que no hi anava. Els lectors del Diari recordaran la meva reflexió sobre la importància d’unes patates fregides de fa un any més o menys. Bé, segueixen sense fer patates fregides, però han recuperat la carta, l’essència i el bon fer. Rectificar és de savis, però per ser savi cal tenir una mica d’humilitat per analitzar els motius pels quals cal fer una rectificació. Diuen que no passa res per equivocar-se i sempre he defensat que no és el mateix un error que una ximpleria. De vegades cometem errors i no passa res. Eren inevitables. No podem preveure el futur, ni un món caòtic ni encara menys molts aspectes relacionats amb el comportament de la gent.

Tot i això, hi ha vegades que l’error esdevé una ximpleria, quelcom fàcilment evitable. Si un desconegut et diu que pugis al seu cotxe, segurament estaràs fent una supina bajanada. No serà un error, no, serà una negligència de dimensions descomunals. Si veus que el teu amic, el que porta la moto, està borratxo i li demanes que et porti a casa, no estaràs cometent un error? Pot ser que no et passi res, però no hem de pensar en possibilitats, sinó en probabilitats. Però, què passa? Doncs que hi ha gent que és molt bona justificant els errors. Algunes persones s’autoenganyen pensant coses absurdes, com ara que no es podia saber, o qui s’ho havia d’imaginar. Altres analitzen l’error segons el seu estil d’atribució extern i culpen la sort del que era previsible, uns altres diran que era una bona idea, però que no ha quallat ves a saber per què.

D’explicacions ad hoc en podem trobar de tots els colors, fins i tot les més útils, les que entonen el mea culpa, fan un pas enrere i accepten amb humilitat que s’han equivocat. Aquestes són les més importants. Diverses investigacions mostren que les persones que analitzen els seus actes, encerts i errors de manera objectiva, sense autoenganyar-se, sense enganyar o sense culpar els altres, tenen un millor rendiment laboral i més qualitat de vida.

Això és genial, ja que l’error per si mateix no ensenya res, és l’anàlisi que en fem el que ens pot ensenyar a no repetir-lo. Recordo una formació que vaig fer per a una empresa centrada en l’anàlisi d’errors en què clarament hi havia gent que analitzava bé els seus errors i que aprenia molt ràpidament de l’experiència, mentre que hi havia gent que era experta a penjar la medalla de la culpa a qualsevol menys a si mateixa.

De fet, el més important, quan analitzem un error, és analitzar què ens va fer pensar que pujar a la moto del col·lega borratxo era bona idea, i aquí trobarem errors com ara barrejar la por, el desig, la pressió o la comoditat en la presa de decisions.

No sé si el canvi de carta del meu restaurant preferit va ser un error o es podia haver previst. No sé quina anàlisi es va fer. Ni quina anàlisi es farà ara del que ha passat, però el que sí que sé és que és tot un plaer tornar a gaudir del menjar, tornar a recomanar-lo a tothom i que, el més important, rectificar és de savis.