L'essencial

M’agrada distingir entre les persones que van a treballar i les que són realment professionals. De fet, hi ha quatre punts importants que marquen diferències abismals entre tots dos.

El fracàs d’un mestre és que els alumnes suspenguin, el d’un psicòleg, que els pacients no millorin, el d’un advocat és redactar contractes que perjudiquin els clients i el d’un forner, que els clients no tinguin una bona experiència en prendre l’esmorzar. Aquest és el primer punt per tenir clar què és essencial a la feina. Allò essencial per a un mestre és ensenyar; per a un psicòleg, ajudar i inspirar; per a un advocat, protegir el client, i per a un forner, fer una pasta i un cafè ben bons. Es important tenir clar què és essencial i què accessori, ja que és molt important per focalitzar els esforços de manera adequada.

El segon punt té a veure amb la responsabilitat, el compromís i la implicació. A un mestre li hauria de saber greu suspendre tota la classe, un psicòleg ha de sentir el dolor que sent el pacient, un lletrat ha d’alinear-se amb les necessitats del client i un forner ha de voler que l’usuari gaudeixi d’una pasta tendra i tèbia i no seca de fa dies. T’ha de saber greu no fer la teva feina bé. No et pots sentir orgullós de no haver fet bé la teva feina.

El tercer punt té a veure amb el respecte pels usuaris o clients. Un mestre ha de ser conscient que els alumnes són persones fràgils i vulnerables i que cobra per ajudar-los a ser persones amb recursos i empoderades. Un psicòleg ha de ser conscient de la importància que té la seva feina per a la salut mental del pacient. Un advocat ha de tenir clar que de la seva feina depèn la seguretat del client i un forner ha de tenir clar que el seu entrepà pot fer que el client comenci el dia amb una experiència satisfactòria que el posi de bon humor i el prepari per a un dur dia de feina. Finalment, el quart punt té a veure amb la gestió de l’ego i la humilitat. Un mestre no pot pensar que no s’ha equivocat i que tots els alumnes ho estan, un psicòleg no es pot divinitzar i pensar que salva vides, un lletrat no es pot ofendre quan el client li fa una pregunta, un forner no es pot enfadar quan es queixen que l’ensaïmada no és del dia.

De vegades ens equivoquem, no ho sabem tot, no som més que simples humans i és en aquell moment quan els nostres usuaris, pacients i clients ens posen a lloc. Escolta! És tot un regal que es queixin. Jo ho tinc clar, quan un servei no m’importa no torno més i ja està. Si algú comparteix amb tu quelcom ho has d’interpretar com un regal generós i com una oportunitat per poder ser millor professional. I amb això tornem al principi. El bon professional aprèn dels errors i surt més fort, mentre que aquell que va a treballar es limita a culpar una altra persona. Aquell mestre dirà que els alumnes no s’esforcen prou, el psicòleg que el pacient no li fa cas, el lletrat que el client no es va explicar prou i el forner, què ha de fer amb el menjar que li sobra? Tirar-lo?

Però la realitat és que el mestre professional es qüestiona què no ha fet bé, el psicòleg busca maneres de connectar millor amb el pacient, el lletrat no para de demanar fins que ho té tot clar i el forner gestiona millor les previsions i fa ofertes amb el que li queda d’altres dies. Això és ser professional. La resta és anar a treballar sense saber què és important, sense estar implicat, passant dels clients o usuaris i pensant que ets millor que la resta de la gent.