Opinions

A mi, així en general, no m’importa gaire l’opinió de la gent. Bé, en realitat em serveix per estudiar-la, saber què pensa i què sent, què ha viscut i quines pors té. També m’ajuda a entendre la seva realitat, però tret d’un interès purament professional, l’opinió, així en fred i en general, de la gent no em desperta gaire interès en tot allò que fa referència a l’àmbit personal.

I és que som molt mals opinadors. Creiem que una opinió és un fet quan en realitat no deixa de ser res més que una interpretació subjectiva de la realitat, una projecció de la seva personalitat, interessos, pors i desitjos, un esbós de realitat passada pel filtre de la més completa subjectivitat i parcialitat.

Sí que és cert que hi ha gent que té opinions més bones o ajustades a la realitat que altres. Per exemple, la meva opinió sobre l’economia global o la situació geopolítica és completament irrellevant, pobra i fins i tot estúpida.

És per això mateix que no vaig dient a la gent el que penso de l’economia i de la geopolítica. Sempre he pensat que és bo saber què saps i saber què no saps. Mireu, en saber tot el que no sé, estalvio als meus familiars, amics i interlocutors, així en general, hores i hores de xerrera buida i de poca qualitat.

Però he de reconèixer que quan parlo de psicologia tinc les coses una mica més clares. No és que em consideri una autoritat en la matèria, però pel que fa a les persones sí que compto amb una base de dades més àmplia, prop de trenta anys d’experiència i una sòlida formació i base teòrica.

Sí, es podria dir que soc un expert en psicologia. No és que ho pensi jo, és que gaudeixo de cert reconeixement internacional.

Però fixeu-vos bé, tot i ser un expert en psicologia, hi ha determinats moments en què no us podeu creure les meves opinions i circumloquis. Només cal que em doneu un parell de copes de qualsevol licor o beguda alcohòlica i la meva opinió perdrà tota mena de valor, base i autoritat.

Sí, fins i tot una persona amb cert criteri el pot perdre sota determinats condicionants. Tots som humans i les nostres pors, un empipament puntual o qualsevol circumstància pot fer que la nostra opinió es vegi molt contaminada i completament mancada de valor i autoritat.

I això és un problema. Sí. La nostra personalitat es forma a partir de les opinions que tenen de nosaltres pares, mestres i avis amb les seves misèries i virtuts, amb les seves limitacions i errors, amb els seus encerts i distorsions.

I així anem, donant més importància de la que té a les opinions alienes en comptes d’assumir que en molts casos són completament irrellevants, que no mereixen ni un sol segon de la nostra atenció i encara menys, condicionar les nostres decisions, la nostra autoimatge o el que sentim i pensem.

Assumim que no totes les opinions són respectables i que no cal anar-les donant si no és que ens ho demanen.