Qüestió de salut mental

Això de la salut mental ve a ser un concepte molt similar al de salut física. De fet, diferenciem els dos conceptes però podríem dir que hem de tenir cura de la nostra salut, sigui quina sigui.

Per poder tenir cura de la nostra salut cal que passin dues coses. La primera és que siguem conscients de la importància que té tenir cura de la nostra salut. Tristament, la major part de la gent no n’és conscient fins que la perd.

La pèrdua de la salut, sigui quina sigui, comporta un procés de dol i d’angoixa. Allò que era normal ha deixat de ser-ho i aquella facilitat amb la qual passàvem la vida i els dies es perd per, molts cops, no tornar mai més.

La segona de les condicions és que adoptem un paper actiu i responsable en la prevenció i gestió de la salut i de la malaltia. Ningú ens traurà el menjar porqueria de la boca, ningú ens vindrà a aixecar del sofà, ningú ens portarà a fer exercici.

Sí, si vols estar sa has de ser responsable amb tu mateix i la teva salut. Aquí ningú regala res i cal tenir clar que, sovint, l’opció saludable és aquella que requereix més esforç, més sacrifici i més incomoditat.

És més fàcil quedar-se al sofà que anar al gimnàs, és més fàcil menjar qualsevol aliment preparat i ultraprocessat que cuinar un bon parell d’hores, és més fàcil quedar-te mirant la televisió que llegir un llibre.

De fet, passa el mateix amb la salut mental. Sovint hem de canviar d’hàbits, prendre algunes decisions, canviar les prioritats o marcar alguns límits per poder gaudir d’una salut mental més bona. Ningú vindrà a tenir cura de la nostra salut mental, o hi donem importància i ens posem de manera seriosa a treballar-hi o la perdrem.

Certament, tant amb la salut física com amb la mental, la influència de l’ambient és considerable. Portar una dieta sana és molt difícil i molt car, de la mateixa manera que portar un estil de vida sa per a la nostra salut mental és difícil i car. És car perquè hem de tenir temps per descansar més, hem de poder treballar en el que ens agrada, no en el que ens tortura, a un ritme raonable i respectats pels companys, caps i clients.

És difícil perquè tenim un entorn estressogen que ens emmalalteix amb tots els seus requeriments i exigències. Tenim inputs per les xarxes socials que hem de gestionar i limitar, informacions que ens creen falses expectatives i condicions de vida força dures que demanen el millor de nosaltres mateixos en tot moment. Condicions dures, sí, però si comparem amb altres etapes de la història potser podrem posar-les en context i relativitzar aquesta duresa, veure que tenim més recursos que mai i que potser cal que seguim algunes pautes higièniques per poder mantenir la salut mental davant de l’entorn en què estem.

A mi m’agrada aferrar-me a la realitat i prendre decisions en comptes de queixar-me. Sempre he sigut més de buscar solucions que de maleir, de fer en comptes d’esperar, d’aprendre més que de renegar.

De vegades perdem la perspectiva i ens oblidem de nosaltres i de la nostra salut, però mai és tard per tornar a reconciliar-te amb tu mateix i les teves necessitats i intentar donar-li respostes de manera responsable i activa.

Decidir, planificar, prioritzar i actuar ens donarà salut mental.