L'amor que passa
Aquest estiu us proposo un viatge per recórrer grans amors i desamors de la història, la literatura, el cinema i l’art. Us parlaré d’un personatge i la relació amb l’amor i teniu una setmana per endevinar qui és.
Mantenir una relació de parella per comoditat o per rutina és més irrespectuós que deixar-lo
Ha arribat l’hora de revelar el nom de la protagonista del relat de la setmana passada: Danny Zucco, el rebel adolescent de Grease. L’has encertat? Sí? Doncs anem a per un nou personatge.
La història d’amor de què parlarem avui està ambientada a la dècada dels seixanta a Iowa. T’has d’imaginar l’Amèrica més profunda i rural que puguis imaginar-te. Allà ens trobem amb una mestressa de casa que va venir d’Itàlia i que porta una vida amable, tranquil·la i rutinària.
Ai, la rutina. La rutina que tot ho mata. No hi ha amor que es resisteixi a la rutina. Moltes relacions es tornen còmodes quan haurien de ser boniques. Però això ja és un altre tema. Doncs aquesta bona dona que no es planteja grans ambicions i que va vivint de sobte entra en contacte amb un fotògraf que ha vingut al poble a fer un reportatge per la National Geographic.
Qui pot restar indiferent als encants d’un fotògraf aventurer? Doncs ja podeu imaginar el que li passa a la nostra protagonista d’avui. Doncs que té un affaire amb el fotògraf.
Però podem dir què és un affaire o es tracta de quelcom més profund? Ha estat una relació oportunista o realment és un símptoma que la seva relació no funciona? Quedarà com un parèntesi d’un cap de setmana o es tornarà en l’amor de la seva vida?
Mira que són complicades les relacions, les vides i les persones. Un està tan tranquil sense plantejar-se res de la seva existència, pensant-se que és feliç i de sobte apareix una persona que ho capgira tot.
He de confessar que em sento una mica identificat amb la protagonista de la nostra història. Jo tenia una parella i pensava que era feliç quan va aparèixer la Núria. Però a diferència de la protagonista de la nostra història d’amor frustrada, jo vaig decidir no deixar escapar aquella oportunitat que la vida em va posar davant.
Ja fa 24 anys que estem junts i estic molt content d’aquella decisió que vaig prendre no a Iowa sinó a Andorra precisament. La vida no ens ho posa fàcil. Sovint se’ns obren camins que dubtem a prendre. Seguim tal com estem? O ens aventurem? Què li faria més mal a la nostra parella? Deixar-la o seguir amb ella? Podem estar amb una persona pensant en una altra? Sempre he pensat que les aventures més que causa són un símptoma, un símptoma que quelcom no està funcionant bé. No sé, sempre he pensat que seguir amb algú per comoditat o per rutina era més irrespectuós que deixar-lo.
Us explicaré un secret. Jo cada dia analitzo si vull seguir amb la Núria. Sí, cada dia. I és molt bonic. Seguim junts perquè volem seguir junts, no per inèrcia.
Ja saps de qui parlo? Si necessites una pista et diré que tot va passar mentre el seu marit i fills estaven de fira a Illinois.