L'amor amagat
Aquest estiu us proposo un viatge per recórrer grans amors i desamors de la història, la literatura, el cinema i l’art. Us parlaré d’un personatge i la relació amb l’amor i teniu una setmana per endevinar qui és.
No podem ignorar la important informació que ens aporten els sentits i les emocions
Permeteu-me que reveli el nom de la protagonista del relat de la setmana passada: Flyn Rider, el personatge animat de la pel·lícula Enredados, de Disney. L’has encertat? Sí? Doncs anem a un nou personatge.
Avui tenim una noia jove, molt jove, que estima en secret un noi pèl-roig. El seu amor és d’aquells que un no sap ben bé si acceptar-lo o no. Possiblement aquesta noia veu l’amor com una distracció al seu dia a dia, com quelcom que la pot despistar dels seus objectius.
Sí, certament, l’amor no està entre els seus objectius immediats. És una jove molt planificada, d’aquelles persones cerebrals que ho tenen tot planificat i agendat. Una persona que vol semblar un robot i que posa la intel·ligència per sobre de les emocions.
He de confessar que durant molt de temps jo vaig ser una mica així i per això mateix em fa molta gràcia aquesta historieta que creix amb el personatge. El nostre personatge és coprotagonista d’una saga de pel·lícules que veiem un o dos cops l’any amb la meva filla.
Doncs, com anava dient, jo era una mica així. Sempre posant la raó per sobre de l’emoció, sempre controlant el que sentia i deixava de sentir. Sempre he pensat que la nostra capacitat per raonar és un gran do de la naturalesa i que l’havíem d’explotar al màxim.
Es podria dir que era un fanàtic de la raó per sobre de tot. Però un bon dia, ja psicòleg i amb una mica d’experiència, vaig veure que la teoria estava molt bé, però que els humans –inclòs jo mateix– només som humans, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, i que una de les característiques dels humans és que no sempre pensàvem be, que confiàvem massa en el nostre pensament i que no podíem ignorar la important informació que ens aportaven els nostres sentits i les nostres emocions.
Em vaig adonar que molta gent feia servir arguments raonables, però que no eren racionals, que moltes persones feien cas a cegues a les seves emocions i fins i tot vaig veure que jo mateix, sovint, no podia controlar el que sentia i com afectava el que pensava, decidia o feia.
Aquest fet va quadrar amb una defensa irracional de les emocions, l’educació emocional i tot allò que tenia a veure amb els sentiments. Un error, de nou. Arribat aquest punt ja vaig tenir clar que tenim tres sistemes d’informació els quals hem d’atendre: els pensaments, les emocions i la motivació.
Cadascun d’aquests sistemes ens aporta informació, però, ai, benvolgut lector, al final tot passa pel mateix lloc: pels pensaments. El teu pensament interpretarà el que les teves emocions volen dir-te o el missatge que la teva motivació té per a tu. Si penses bé analitzaràs bé i entendràs aquella emoció que et fa estar davant de la persona que t’agrada com quelcom normal. Però si no penses bé, és molt probable que confonguis aquella emoció amb por, que et pensis que ve provocada per la persona que tens davant i que l’evitis.
Doncs quelcom similar li passa a la nostra protagonista. No sap com interpretar el que sent per aquell noi amb qui al final es casa i té fills. Això sí, no sense abans tenir unes quantes picabaralles, disputes i malentesos.
Ja saps qui pot ser? Si vas despistat et donaré una darrera pista. Crec que és la relació més màgica que he conegut mai. La propera setmana podràs confirmar si l’has encertada.