Sopars de duro

Doncs ja tornem a ser-hi! Vinga que no ha estat res. És impossible parlar de la tornada a la rutina després de festes sense parlar dels propòsits per aquest any. Ara no us vull fer una dissertació sobre els propòsits, però permeteu-me que en faci dos apunts.

El primer és que és important que aquests propòsits que amb tantes ganes estàs definint siguin teus. Sovint vivim segons els propòsits dels nostres pares, la nostra parella o ves a saber qui i, esclar, quan no són els teus propòsits costa molt de trobar la força de voluntat necessària per seguir-los.

El segon, i prometo deixar-ho aquí, és que dissenyis un entorn que t’ajudi a assolir els teus propòsits. Vaja, que et facilitis la vida. Si vols fer dieta no tinguis dolços repartits per tota la casa; si vols llegir més deixa’t un llibre al costat de la tauleta de nit o del menjador; si vols fer més esport posa tota la roba de fer esport al primer calaix de l’armari. Incorporar un nou hàbit requereix un esforç, així que quan més et facilitis la vida menys et costarà aconseguir-ho.

Però anem al que volia compartir amb vosaltres en aquest article. Som a l’era en què qualsevol persona veu un vídeo de YouTube, llegeix un llibre o fa un curset –o fins i tot un postgrau– i ja es creu expert, i això suposa molts problemes, especialment quan estem parlant de persones.

Fer un postgrau –no universitari– en una idea d’un gurú de l’alimentació, l’estil de vida, la salut, l’esport o ves a saber què no et fa en cap cas expert en la matèria, ni et permet anar donant consells per la vida, ni molt menys muntar-te un xiringuito.

No és que em molesti l’intrusisme, és que em sap greu per les pobres víctimes que cauen a les mans d’aquests experts de duro. Fa poquet estava en una conversa en la qual una persona amb baixa autoestima i insegura em deia que un expert –sense cap mena de titulació– li havia trobat mil coses a treballar a nivell psicològic.

Aquest és el problema. Perfils insegurs que cauen a les mans de desaprensius. Però anem una mica més enllà. Quan un no entén d’una matèria es creu el que li diu la persona que té davant, el suposat expert en la matèria.

Estimats lectors, no us creieu tot el que us diuen. Que hi ha molt il·luminat pel món! No us deixeu embadalir per un sopar de duro, per un parell de paraules tècniques –que no saben ni què volen dir- o per un posat d’expert.

Estigueu a l’aguait amb aquelles persones que facin el que facin també estan treballant les emocions. Tingueu cura amb qui treballa les emocions mentre et fa un massatge, mentre et pentina, mentre et prescriu una dieta, mentre estàs tocant un conill o mentre et fa una sessió d’entrenament.

Sí, el terreny de les emocions és el més trinxat, un camp obert per a tot aquell que vol donar-se un toc d’expert, i també es vol afegir un plus professional i econòmic.

Només us donaré un darrer consell. Quan una persona infereix, interpreta o s’imagina la relació que hi ha entre quelcom, sigui el que sigui, com ara tocar un conill, una contractura o un mal de panxa, i una emoció el que fa en el fons és entrar en un terreny en el qual és impossible de rebatre les seves boges teories –excepte si qui el rebat no és sinó un autèntic expert.