Aprendre a llegir de nou

Potser hem d’aprendre a llegir de nou. Sí, ja sé que si no poguessis llegir no estaries ara mateix davant d’aquest text. No em refereixo a llegir lletres, em refereixo que hem d’aprendre a llegir les persones, a llegir-nos a nosaltres mateixos i a llegir la vida.

Possiblement m’estiguis llegint just abans de l’àpat de Nadal. Estàs a punt de seure a taula. Com cada any, quan seguis a taula a un costat tindràs el teu cunyat, aquell que es pensa més llest que ningú quan en realitat el seu únic assoliment a la vida no és cap altre que aprofitar-se d’unes persones grans i senils. Davant teu potser tindràs la teva mare, la mateixa que sempre ha estimat més el teu germà que a tu, la que li ha rigut totes les gràcies al nen, al mimat de la família, el mateix nen que d’un tronxo de col fa una òpera.

Una mica més enllà hi ha el padrí. Pobret. Aquell padrí que un bon dia va confondre ser bona persona i donar més importància a les prioritats d’altres persones que a les seves. És un sant baró. Té un cor com una casa. Sempre callant per no fer enfadar la bèstia.

Més enllà hi ha el teu nebot. Es nota que porta sang del teu padrí. És encantador, bona persona, noble i sempre que pot ajuda qui més ho necessita. En ser una versió 2.0 del padrí té algunes millores, com ara discriminar molt bé aquella persona que necessita ajuda d’aquella persona que només està aprofitant-se de la bona fe d’altri.

Deus estar a punt de seure a taula. Agafes el còctel del qual estàs gaudint i seus a la taula gran, disposat a seguir llegint, ara, però, el que està passant al teu costat. És molt important aprendre a llegir les persones, les seves intencionalitats, les seves virtuts i també les seves misèries.

Ara surt la sopa de Nadal. Que n’és de bona! S’enceta el mateix debat que cada any. Primer se serveix les dones de fora, de gran a petita. Que no, que primer va el cap de casa. Que no, precisament el cap de casa és qui ha de servir. Ja tenim el debat servit.

Com cada any repetirem les mateixes tradicions, un costum que ens dona seguretat, un vincle amb el passar dels anys, una nansa en la qual recolzar-se davant de tant canvi. Comproves, un cop més, que tot segueix igual. Les mateixes baralles, les mateixes discussions, els mateixos brindis.

Compartim la vida amb altres persones i no sempre podem triar qui tenim a prop, amb qui compartim taula, qui ens condiciona la vida i qui ens la potencia. La gent és com és, no com tu voldries que fos. També hem d’aprendre a llegir la vida, les propostes que ens fa, els obstacles que posa al nostre camí, els ponts que ens ofereix i les oportunitats que passen.

Però no sempre sabem llegir tot allò que la vida i les persones ens han de dir. Sovint miro la vida com un espectador, com aquell que mira una pel·lícula, com qui estudia l’actuació d’uns artistes al teatre de la vida. Sovint em meravello, més sovint, encara, em decebo; però això sí, sempre em protegeixo i gaudeixo a parts iguals.

Potser ja es hora de deixar de llegir-me a mi per començar a llegir el dinar de Nadal. Bon profit! Bona lectura!