Tot és una il·lusió

Com a psicòleg em faig creus de la quantitat de bajanades que arribo a veure al dia. De fet, que hi hagi tantes bajanades circulant per tot arreu és simptomàtic de dues coses. La primera: que estem fatal. Estem patint molt.

Però per un altra banda aquest fet també és simptomàtic que tenim milers de persones capaces de vendre l’ànima al diable per un titular, prou perverses per guanyar-se la vida prenent el pèl a la gent, prou ingènues per predicar el vídeo que ha penjat l’il·luminat de torn, prou egòlatres per poder creure que són sanadores tocades per un do diví o prou boges per creure en teories d’allò més inversemblants.

Pretenem que filòsofs que van viure fa milers d’anys ens donin resposta al complex món en el qual vivim, agafem frases fora de context i les interpretem de manera lliure tot esperant que ens resultin inspiradores, creiem que respirant l’aire que està en contacte amb làmpades de sal ens canviarà la vida, esperem que una agulla clavada a l’orella ens reprogrami el sistema nerviós, estem segurs que cremar herbes en un ritual servirà per trencar l’herència ancestral que domina la nostra vida, esperem que un il·luminat ens descodifiqui un nus emocional comunicat-se amb la nostra medul·la mentre ens toca els turmells, volem que una xerrada feta per un bufó ens motivi a ser millors o esperem que una persona que s’autoproclama experta en emocions perquè ha fet un postgrau ens canviï la vida.

El pensament màgic està més viu que mai i això, qualsevol que sap una mica de com van els processos mentals sap que suposa un pas enrere en la qualitat educativa del sistema. De vegades pensem pitjor perquè estem desesperats i de vegades pensem pitjor perquè no sabem pensar millor. Sigui quin sigui el cas, creu-me, t’interessa aprendre a pensar bé. Per la teva salut mental. Però, són efectives totes aquestes teràpies? Doncs tant de bo ho fossin. Tant de bo fos tan fàcil. Ja hi firmaria. De veritat.

Em sap greu, però tot això no funciona per a gaire cosa més que per al conegut efecte placebo. És molt fàcil d’entendre. Tot això és una il·lusió. Exacte. La il·lusió és un activador de la conducta i un mediocre motivador. Durant una estona la il·lusió fa que alliberem unes quantes endorfines i gràcies a elles ens sentirem millor.

Les endorfines ens fan sentir bé, ens donen pau, ens donen calma, equilibren el nostre cos, tenen un efecte analgèsic i són capaces de donar-nos benestar i fer-nos oblidar de tots els problemes que tenim.

Alliberem endorfines en molts moments de la nostra vida, com ara quan tenim sexe, veiem una cosa bonica, estrenem un cotxe nou o mengem quelcom que ens agrada. Així que sí, mentre tinguis una il·lusió estaràs millor i aquest és el camp abonat per a tota aquesta colla que treu profit del patiment humà. La il·lusió i l’esperança en el fet que un tractament sigui efectiu fa que durant una estona ens trobem millor, però la realitat és que el problema segueix allà. Quan tinguis un problema ves al metge, a un psicòleg o a un psiquiatre. Competents, sens dubte, ells podran ajudar-te de veritat...