Sensibilitat

Anem per la vida fent i deixant de fer coses, prenent decisions i parlant amb la gent. Saludem el veí, anem a fer un cafè a la granja del costat de la feina i anem a comprar el pa al costat de casa. Tenim centenars si no milers d’interaccions durant el dia.

L’amable agent de circulació que ens dona pas al pas de zebra, el conductor del bus que ens saluda de bon matí o el vigilant del banc ens faciliten interaccions que, durant un instant, fan que sortim de la nostra abstracció per connectar-nos al món.

De la mateixa manera, cada dia, en diferents ocasions, anem interaccionant amb nosaltres mateixos. Sense ser conscients mantenim un diàleg continu amb nosaltres mateixos comentant la jugada, el que ens passa, el que pensem, el que no ens passa, el que desitgem, el que patim i el que ens fa por.

Com expliques el que et passa? I el que no et passa? Som el resultat de les explicacions que ens donem. Ens donem raons per explicar-nos que hem d’anar cada matí a una feina que no ens motiva. Quines raons i explicacions et dones per justificar quan fas coses que no vols perquè no s’enfadi una persona que tens a prop? Com t’expliques el que sents? Com expliques la teva vida? Com t’expliques que et passes el dia fent scroll infinit?

Ens donem moltes explicacions però no sempre són bones. No importa. Si tu la dones per bona ja en tindràs prou. Això sí, les explicacions que et dones o et deixes de donar tenen unes conseqüències a la teva vida, al teu dia a dia, a les decisions que prens i a les que deixes de prendre.

T’interessa aprendre a pensar bé ja que si ho fas podràs donar-te millors explicacions, més analítiques, més constructives. Pot ploure per fastiguejar-te el cap de setmana o pot ploure perquè tenim una borrasca a sobre. De vegades caiem en la paranoia, de vegades en la aucomplaença; de vegades caiem en el victimisme i de vegades en l’acusació i projecció de culpes. I és que ens equivoquem molt en les explicacions que ens donem.

Et pot anar malament a la feina perquè tens mala sort o bé perquè no estàs motivat i no pares de queixar-te. Et pot anar malament amb la parella perquè porteu molts anys junts o bé perquè estàs deixant de banda la complicitat, la passió i l’amor.

La teva personalitat pot estar condicionant com interpretes el que et passa, com expliques el que et passa i com gestiones el que et passa. La vida és com és, però tu la interpretes com pots, i el que realment importa no és com és la vida, sinó com la interpretes i les explicacions que et dones i et deixes de donar.

M’encanta observar i cada matí observo les interaccions amb l’agent de circulació, amb la fornera, el cambrer o el conductor de l’autobús. Cada matí veig com diferents personalitats es relacionen de diferents maneres.

Veig qui saluda educadament, qui dona conversa, qui baixa el cap malcarat. Veig les reaccions pròpies i alienes i no puc evitar imaginar com es parlen a ells mateixos i quines explicacions es van donant del que els passa.

Vol provar-ho? T’atreveixes a analitzar quines explicacions et dones?