DMG
Resiliència dels boscos davant el canvi climàtic

Bosc en estanys d’alta muntanya.
Com a grans valedors de serveis ecosistèmics, els boscos han format part de la identitat cultural i natural dels paisatges de muntanya d’ençà milers d’anys enrere. De fet, lluny del que es podria pensar, la dinàmica d’aquests entorns forestals ha anat íntimament associada a canvis en les condicions climàtiques i socials, inclús en la més alta muntanya. En el context pirinenc, i a excepció de pocs indrets, la majoria de superfície boscosa ha experimentat canvis més o menys freqüents, conformant un mosaic paisatgístic divers i fàcilment adaptable als canvis ambientals.
No obstant, aquest balanç ecològic ha anat dissipant-se gradualment durant les últimes dècades i, actualment, els efectes desenfrenats del canvi climàtic dificulten la funcionalitat ecològica dels boscos. N’hi ha prou d’endinsar-se a l’alta muntanya per rendir compte de la rapidesa dels canvis que experimenten els boscos. A tall d’exemple, durant les últimes dècades, el canvi climàtic deriva cap a una disminució del període d’innivació hivernal, alhora que es produeix l’augment de la freqüència d’episodis estivals de sequera i d’anomalies tèrmiques, que afecten de forma transversal la salut dels boscos.
Aquesta conjunció de fenòmens, sovint limita l’obtenció de recursos necessaris per a la supervivència dels arbres (llum, aigua, nutrients) i crea una situació d’estrès fisiològic permanent que precedeix el seu decaïment i, en última instància, afavoreix la mort. La capacitat dels boscos per recuperar-se d’aquestes adversitats ambientals respon a la seva resiliència, una virtut poc freqüent però més que necessària per garantir la seva funcionalitat ecològica. I és que més enllà dels poquíssims boscos primaris restants en l’actualitat, aquesta resiliència és absent de la gran majoria de boscos. De tal manera, si es vol afavorir la resiliència estructural d’aquests ecosistemes, és necessari promoure accions per generar una estructura del paisatge diversa, que encabeixi l’activitat agrària i silvícola tradicional i mantingui un mosaic d’hàbitats adequat per fer front a les constriccions del canvi climàtic. Tan sols mirant enrere, i entenent la seva importància, s’aconseguirà els béns prestats pels boscos.