DMG
L’Andorra més visitada pels naturalistes
Mapa d’observacions d’Ornitho excloent els quadrants amb vies de comunicació.
En uns dies en què les portades dels diaris van plenes d’imatges i articles sobre la construcció de noves torres a la zona central del país, intentarem focalitzar la mirada cap a les zones més naturals. Coneixeu la plataforma de participació ciutadana anomenada Ornitho? Doncs bé, és una aplicació web (www.ornitho.ad), estesa a molts països europeus, que permet introduir dades i fotografies de diferents grups taxonòmics de fauna. Des d’AR+I (Andorra Recerca + Innovació) fa anys que gestionem aquesta aplicació a Andorra, la qual ens ajuda a enriquir el coneixement de la fauna andorrana. Tothom que hi estigui interessat pot entrar-hi les seves observacions de fauna. Cal dir que, a diferència d’altres plataformes que són similars, aquesta garanteix que les dades acceptades han estat verificades per experts en cada grup taxonòmic.
Al llarg dels anys, gràcies a la gent del país o a visitants esporàdics que coneixen l’aplicació, s’ha aconseguit reunir uns 50.000 registres de fauna. Tot i que la gran majoria (85%) corresponen a ocells, n’hi ha de vertebrats, papallones, amfibis, rèptils...
Un cop fet aquest preàmbul, si es representa aquesta gran quantitat de dades sobre el terreny, es pot observar en quines zones els usuaris d’Ornitho han fet més observacions. En el mapa 1 apareixen el volum d’observacions en color verd. Es mostra la densitat d’observacions per quilòmetre quadrat. Tal com es pot apreciar, aquells quadrants amb més dades corresponen als principals nuclis urbans: Andorra la Vella, la Massana i l’entrada de Sant Julià de Lòria. Fora dels nuclis urbans es poden destacar indrets més naturals però de fàcil accés per carretera, com el coll d’Ordino, el coll de la Botella, el port de Cabús i el pla de Sant Miquel d’Engolasters.
Mapa d’observacions d’Ornitho excloent els quadrants amb vies de comunicació.
Per complicar-ho una mica, en el mapa 2 s’han eliminat totes aquelles dades observades en quadrants amb carreteres. Amb aquesta restricció es vol posar en valor les observacions fetes a través d’una ruta o excursió. De fet, s’ha aplicat una ponderació de caràcter lineal per destacar aquelles dades més allunyades dels accessos rodats.
Tal com s’observa en el segon mapa, la zona més destacada és la de Pessons, una de les àrees més lacustres del país i també una de les més visitades pels turistes. En segon terme es poden destacar el rec del Solà i d’Enclar, a prop de la capital; la zona del Pla de l’Ingla a vall del Madriu; el Bony de les Neres; la vall de Rialb; la solana a prop de les Bordes d’Envalira i les zones properes a les entrades dels parcs naturals. Sens dubte, tots ells són espais de gran interès naturalístic que cal preservar i que queden reflectits en les plataformes de participació ciutadana.