DMG
La granota roja (1/6)
La granota roja.
La granota roja (Rana temporaria) és, segurament, l’amfibi més abundant al territori andorrà. A diferència de la resta d’espècies, no està protegida pel Reglament d’espècies protegides i, a més, figura dins la llista d’espècies que es poden caçar.
Els individus adults d’aquesta espècie d’anur es poden identificar amb facilitat gràcies als seus trets morfològics. Presenta una coloració força variable, generalment vermellosa o marronosa, amb taques fosques a la part dorsal. En canvi, la zona ventral és clara, de color blanc o groc pàl·lid. Darrere dels ulls destaca una taca temporal fosca, que inclou el timpà, clarament visible. La pell és majoritàriament llisa, tot i que presenta petites granulacions, que la fan, visualment, rugosa. Al llarg de tota l’esquena s’hi formen dos plecs dorsolaterals que, a simple vista, semblen dues línies paral·leles. Per altra banda, el musell és arrodonit i els ulls presenten una pupil·la horitzontal el·líptica amb un iris de tonalitat daurada. Les extremitats posteriors són robustes i llargues, i presenten membranes entre els dits que els ajuden a nedar.
La femella diposita una posta molt característica, fàcil d’identificar i que probablement tots heu observat alguna vegada. Els ous s’agrupen formant una massa compacta, similar a un gran raïm gelatinós. Aquesta massa pot romandre flotant a la superfície de l’aigua o bé quedar parcialment dipositada sobre el fons. El nombre d’ous que conté cada posta és molt elevat i pot arribar fins als 3.000.
El capgròs presenta una mida mitjana que oscil·la entre els 40 i els 50 mm. En els primers estadis de desenvolupament presenta una coloració gairebé negra, però progressivament evoluciona cap a tons marronosos, sovint amb petites taques daurades distribuïdes de manera irregular per tot el cos. La zona ventral és habitualment clara. Finalment, la cua és relativament prima i finalitza amb una punta arrodonida.
L’ambient típic per aquesta espècie és la muntanya mitjana humida i l’alta muntanya, on és present de forma bastant generalista. La podem trobar en ambients humits i freds, des de la vora o curs d’aigua de molleres, torrents, estanys o basses, fins a tolles laterals de camins. Quan arriba l’època de reproducció, selecciona punts d’aigua tranquils, amb corrent nul o escàs i amb poca profunditat, ja que facilita el desenvolupament de les postes.