DMG
Descobrim els nostres amfibis
El tritó pirinenc, un dels amfibis més representatius d’Andorra.
Durant el devonià superior, fa entre 380 i 350 milions d’anys, es van donar les condicions perfectes perquè alguns peixos comencessin a explorar la vida fora de l’aigua. De manera gradual, la bufeta natatòria va evolucionar fins a convertir-se en pulmons; l’esquelet es va reforçar i es va adaptar a la locomoció terrestre; les aletes es van transformar en potes amb dits, i el cap es va desvincular de les extremitats de davant, millorant d’aquesta manera la mobilitat. Més endavant, l’aparició de l’ou amniota va marcar el pas definitiu cap a la independència del medi aquàtic. Amb el pas del temps, aquesta línia evolutiva va donar lloc als tres grans grups d’amfibis que coneixem avui dia: les cecílies (ordre Gymnophiona), els urodels (ordre Caudata) i els anurs (ordre Anura). Els gimnofions formen un ordre d’unes 215 espècies, que viuen únicament a les regions tropicals càlides i humides del planeta, majoritàriament ocupant hàbitats subterranis. El grup dels urodels agrupa tots els amfibis amb cua, i compta amb prop de 750 espècies descrites arreu del món, de les quals únicament tres es poden trobar entre les nostres muntanyes. Finalment, els anurs, que inclou els amfibis sense cua com els gripaus i les granotes, formen el grup més nombrós, amb unes 7.400 espècies d’àmbit mundial, tres de les quals també són presents al territori andorrà.
Es distingeixen per tenir la pell nua, sense pèls, plomes ni escates
Pel que fa a les característiques comunes dels amfibis, aquests vertebrats es distingeixen per tenir la pell nua, sense pèls, plomes ni escates. En algunes espècies, la pell juga un paper clau en la respiració, mentre que d’altres respiren a través de pulmons o brànquies. La seva temperatura corporal varia en funció de la temperatura ambiental, ja que són animals ectoterms. A més són animals ovípars, es reprodueixen mitjançant ous que, en el seu cas, no disposen de cap membrana protectora. És per aquest motiu, que els amfibis ponen els ous en ambients humits, per garantir-ne la hidratació i supervivència. Un cop els ous eclosionen, les larves viuen durant un període a l’aigua per, posteriorment, experimentar un procés de metamorfosi que els prepara per a la vida terrestre.
Després d’aquesta primera visió sobre els amfibis, iniciem la sèrie d’articles Descobrim els nostres amfibis, amb sis articles divulgatius. Els textos serviran com a punt de partida per començar a familiaritzar-se amb les sis espècies andorranes que fan part del nou Seguiment d’Amfibis Comuns d’Andorra - SACA, projecte de ciència ciutadana promogut per Andorra Recerca + Innovació. Si voleu col·laborar-hi, no dubteu a contactar amb nosaltres.