Necessitem “suficiència”

Fa unes setmanes, a l’article titulat La il·lusió de la sobirania verda, reclamava un debat públic i honest centrat en els nostres hàbits per tal d’afrontar la sostenibilitat real. Però, què hauríem de canviar, per poder considerar sostenible el nostre estil de vida? El nou informe de l’Institut Hot or Cool A Climate for Sufficiency aporta llum a aquest repte.

Ho fa a través del concepte suficiència, contraposant-lo a l’eficiència, que sovint genera efectes rebot: l’estalvi impulsa més consum. L’eficiència pregunta: “Com podem fer el mateix amb menys recursos?” La suficiència, en canvi, planteja una pregunta més profunda i transformadora: “Què és realment suficient per a una vida plena?”, segurament la qüestió clau que hem estat evitant.

Segons l’informe, hi ha tres àmbits clau en la lluita per assolir un espai de consum alineat amb els 1,5 graus (límit de l’augment de temperatura que es considera crític per evitar els impactes més greus del canvi climàtic). Malgrat les diferències culturals, el transport, la nutrició i l’habitatge dominen les emissions globals. Canvis sistèmics per allunyar-se de la dependència del cotxe a les ciutats, invertint en transport públic accessible i redissenyant els espais urbans, poden estalviar més de 1.000 quilos de CO2eq per persona i any. Estalvis similars, o inclús superiors, s’estimen en canviar cap a dietes basades en plantes.

L’estudi també posa el focus en les desigualtats globals desmitificant que treure la gent de la pobresa és massa costós per al clima. El 10% més ric de la població mundial és responsable de gairebé la meitat de totes les emissions, mentre que el 50% més pobre en representa menys d’un terç. Reduir el luxe innecessari dels més rics alliberaria sobradament el pressupost de carboni per garantir una vida digna per a tothom.

Així doncs, les solucions més potents a la crisi climàtica no són només tecnològiques, sinó que han de passar per l’equitat i el benestar. I si posar la suficiència al centre del debat fos la clau per encaminar-nos cap a un estil de vida sostenible?