Bioindicadors invisibles

Els estanys de muntanya, tot i l’aparent baixa diversitat, amaguen un món microscòpic que funciona com un indicador sensible de l’estat ambiental. Hi viuen nombrosos organismes unicel·lulars, des de bacteris fins a protozous, fongs i microalgues, que poden emprar-se com a bioindicadors.

Un bioindicador és un grup d’organismes que mostra canvis en abundància o composició quan varien factors com la disponibilitat de nutrients, la contaminació, la temperatura, etc. Els microorganismes són especialment útils per a aquest propòsit: són omnipresents, es multipliquen amb rapidesa i reflecteixen els canvis ambientals gairebé de manera immediata. A canvis com l’augment de nitrogen o el fòsfor, episodis puntuals de contaminació, la comunitat microbiana respon ràpidament. Aquests ajustos inicials en la composició dels microorganismes poden desencadenar, amb el temps, modificacions més profundes en l’ecosistema. Els estanys d’alta muntanya són ecosistemes fràgils i sensibles a pertorbacions, la contaminació atmosfèrica o els efectes del canvi climàtic. Estudiar els organismes d’aquests espais és essencial per detectar desequilibris i ajudar a conservar-los.

Els estanys d’alta muntanya són fràgils i sensibles a pertorbacions

L’estudi de microorganismes comença amb la recollida i filtració d’aigua. L’elecció del filtre és essencial: porus més petits retenen un ventall més ampli d’organismes. També és clau decidir on i a quina fondària s’obtenen les mostres, ja que els factors ambientals varien dins l’estany i condicionen la comunitat microbiana.

Moltes anàlisis utilitzen tècniques com el metabarcoding, que permet identificar espècies a partir del seu ADN. Aquesta metodologia es basa en l’estudi de regions concretes del genoma que funcionen com un codi de barres que són prou properes per poder-les comparar, però també acumulen suficients canvis per permetre discriminar entre grups taxonòmics. Comparant aquestes seqüències amb bases de dades, es pot obtenir una imatge molt precisa dels microorganismes presents i relacionar-los amb les característiques fisicoquímiques de l’estany.

El projecte Pyrisentinel, liderat pel Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i amb participació d’AR+I i d’altres centres espanyols o francesos com el CREAF, el CNRS i GEODE, amb finançament europeu i del Govern d’Andorra pel soci andorrà, ha mostrejat quasi 300 estanys pirinencs per poder tenir una imatge de la dinàmica dels ecosistemes dels estanys d’alta muntanya. Els resultats es podran comparar amb estudis anteriors i seran una font de dades per avaluar els impactes futurs i també permetran localitzar de manera ràpida espècies d’interès, patògenes, entre altres.