Ciència i art digital

La ciència i l’art, sigui digital o no, es poden veure com dos mons completament distants i sense cap lligam. Però realment existeix una divisió tan absoluta entre ambdós? Per una banda, l’art és sovint entès com a llibertat sense regles ni límits, utilitzat per expressar el que sentim, els fets reals o la nostra fantasia més desbordada. Per altra banda, tenim la ciència, percebuda com un dels camps més rígids, complexos i rigorosos, governat per mètodes estrictes i la cerca objectiva d’una veritat mesurable.

Els videojocs s’han utilitzat per explicar narratives a l’audiència

No obstant això, aquesta aparent oposició s’esvaeix quan descobrim que tots dos comparteixen uns mateixos objectius fonamentals: l’exploració i la interpretació del món que ens envolta. La relació entre l’art i la ciència ve de lluny. Els estudis d’anatomia de Leonardo da Vinci, amb el seu famós Home de Vitruvi, són obres d’art d’una precisió científica impecable, i la seva investigació sobre el vol dels ocells es materialitzava en dissenys de màquines voladores. Per a ell, l’art era l’eina de comunicació de la ciència, i la ciència, la font d’inspiració i veracitat de l’art. Apropant-nos al present, l’art digital emergeix a la dècada del 1950 com una disciplina que utilitza les tecnologies digitals com a parts fonamentals del procés creatiu. Aquesta relació entre l’art i la tecnologia ha evolucionat fins als nostres dies. Un exemple actual d’aquesta simbiosi el podem trobar en els visualitzadors de dades interactius. Mitjançant eines com els motors de videojocs, els quals s’han utilitzat per explicar narratives a diverses audiències, és possible crear mons virtuals que transformen complexos conjunts de dades en experiències accessibles, comprensibles i compartides.

Aquests entorns permeten als usuaris explorar la informació de manera intuïtiva, convertint conceptes abstractes en paisatges visuals que faciliten la comprensió per poder arribar a un públic més ampli. És d’aquesta manera que l’art digital es converteix en un pont entre la complexitat científica i la seva necessària divulgació cap a la societat.