Joan Plaza: "Quan deixi el bàsquet d’elit aniré a fer món"

Aventurer. Li agraden els viatges que el facin tocar de peus a terra. Ha visitat molts països, però es queda amb el viatge a l’Índia i la bellesa natural dels Estats Units. Vol viatjar a l’Àfrica profunda, a països com ara Uganda, i fer-ho sense cap mena de comoditat, “com viuen els locals”.

On ha estat de vacances?

He fet el Camí de Santiago, sol, perquè tenia unes conferències a Lugo. Llavors m’ho vaig combinar per tornar a recórrer el Camí, que ja havia fet fa 15 anys, i aquesta vegada he arribat fins a Fisterra, ja que l’altra no vaig poder.

La resta de l’estiu ha estat a casa?

Sí, a Alella. És veritat que són vacances, però fins que no tens l’equip acabat, i no el vam tancar fins una setmana abans de començar a treballar, no desconnectes.

Podríem dir que no ha desconnectat?

Bé, estant a casa quan vius a fora, encara que treballis, és una altra cosa. Jo he gaudit a casa d’aquestes sis setmanes amb la família, amics i del gos, que és una peça clau en tot això. L’important és que he estat a casa. Vacances al cent per cent, evidentment, no ho han estat, però cap queixa.

Ha aprofitat l’estiu per analitzar els rivals?

Sempre he pensat que els entrenadors som una miqueta psicòpates o paranoics, perquè sempre estàs pensant en el que vindrà i gaudeixes poc del moment. Tot i les vacances, he analitzat moltes coses. També m’he analitzat a mi mateix, com puc millorar, com puc millorar l’equip.

Què ha après aquest estiu?

He après que hem de viure més el dia a dia, perquè la vida és molt fràgil. He tingut alguns amics o coneguts que se n’han anat a una edat molt jove. Has de gaudir tant dels llocs com de les persones que tens al costat, perquè no saps quan els tornaràs a veure.

Té algun lloc preferit per fer vacances?

Menorca, la meva illa per antonomàsia. Tot i que enguany no hi he pogut anar.

Per què Menorca?

El primer viatge que vaig fer amb 14 anys va ser allà, amb un amic, i encara no sé com els meus pares m’hi van deixar anar. I a Menorca vaig conèixer gent especial, sobretot una persona, un maître, que em va recomanar que viatgés, que fes el que fos per viatjar. I realment va ser un dels millors consells que m’han donat. Després he anat tornant a l’illa i hi tinc molts amics. Sempre he dit que moriré a Menorca, probablement amb un gos al costat.

Si sortís una oferta del CB Menorca s’ho pensaria?

No ho sé. He pensat moltes vegades que quan deixi el bàsquet d’elit aniré a fer món. Potser marxaré dos anys a l’Argentina, a Sud-àfrica o a Finlàndia, i viuré del meu esforç, del que es veu que sé fer millor, però viuré en la societat i en els països de la manera que s’ha de viure i conèixer, que és treballant.

És un aventurer.

Sí, vull aprendre, vull sentir, vull transmetre, també. El que vull dir és que hi ha moltes coses al nostre abast, i que per tenir una gran casa o un gran cotxe, a vegades deixem de viure, i en el meu cas, si puc, ho evitaré. No vull envellir sense viure més històries.

Ha viscut a diverses ciutats. Quina recomanaria?

A mi em van robar el cor a Kaunas (Lituània). Tot i que era una situació complicada, era la Lituània postrussa, per dir-ho d’alguna manera, i a més va ser la meva primera experiència com a entrenador professional fora d’Espanya, va ser una etapa molt bonica. No és la ciutat més maca d’Europa, ni de bon tros, però em va robar el cor.

Com afronta la temporada?

Il·lusionat. També és el lloc de treball que tinc més a prop de casa i estic en un altre país.

Es posa algun repte?

El primer repte, per les circumstàncies que s’han donat aquest any, que hi ha hagut un canvi en el pressupost, és salvar-nos. M’he proposat aconseguir les 12 victòries, les que et donen realment la salvació, i a partir d’allà, si hem fet bé les coses, jo m’he explicat bé i tenim aquest punt de sort que sempre s’ha de tenir, crec que podem donar alguna alegria.