Meritxell Cosan: "Recomano portar sempre una farmaciola de vacances"

Apassionada dels viatges, s’ha recorregut bona part del sud-est asiàtic i Sud-amèrica, però li resta pendent Àfrica. Ara es mou amb furgoneta per Europa amb la seva parella i el seu fill de tres anys, amb qui quan sigui més gran volen tornar a Nova Zelanda.

Canvia el ritme de feina a l’estiu?

En el meu cas no. Sí que és veritat que a l’estiu tenim més tendència a parar el món, i amb la sanitat també passa. Els quiròfans o ingressos hospitalaris sembla que baixin, però nosaltres ens dediquem a construir els pressupostos. Des del mes de maig comencem a fer-los per l’any vinent, perquè els hem de presentar a Finances, ens els han d’aprovar, i entres en negociacions. I aquest any també ens ha enganxat el conveni col·lectiu, que per ara les negociacions sembla que poden arribar a bon port.

Quin efecte té l’augment de la població flotant a l’hospital?

Afecta en un augment de casos en totes les especialitats, des d’urgències, passant per intervencions quirúrgiques o ingressos hospitalaris o fins i tot assistències a parts precipitats. En aquest últim cas recomano que a partir de les 35 setmanes, la gent es quedi a casa seva.

Hi ha reforços específics a l’estiu?

No. El que fem és intentar donar vacances quan preveiem que l’activitat serà menor. Si sabem que a l’estiu potser hi ha menys activitat quirúrgica, intentem afavorir que la gent agafi vacances en les èpoques que hi haurà menys ingressos per aquesta part.

Les seves vacances solen ser fixes?

No. Per exemple aquest any no sabia quan les faria, perquè estem de negociacions pel conveni col·lectiu i també preferia estar a l’agost aquí, precisament pel retorn de Finances.

On ha anat de vacances?

A Eslovènia amb furgoneta. Vam posar la furgo en un ferri a Barcelona i vam anar fins a Gènova, i d’allà amb furgoneta fins a Ljubljana, la capital, que són unes cinc hores. Després vam anar cap a la part oest del país, vam visitar Bled, Bovec, vam fer ràfting, cicloturisme...

Unes vacances de molta aventura.

Sí, nosaltres intentem fer vacances d’aquest estil. Tot i que tenim un nen de tres anys, però és aventura adaptada al nen.

Sempre viatgen en furgoneta?

Des de la pandèmia. El cuquet ens va venir després d’un viatge que vam fer a Nova Zelanda amb la meva parella, el 2018, on vam estar 25 dies recorrent l’illa amb autocaravana. I quan va venir la Covid, vam veure que si tinguéssim una furgoneta podríem fer coses. També perquè nosaltres érem molt viatgers abans de la maternitat, i era una forma de mantenir una mica aquest estil de vida.

Quins països havia visitat abans?

Vaig fer molts viatges quan estava soltera. Vaig visitar Malàisia, Singapur, Indonèsia, la Xina, Vietnam, Cambodja, Argentina...I sempre deia que era d’Andorra.

Fa d’ambaixadora d’Andorra quan viatja?

Jo sempre explico que soc d’Andorra, un país independent al mig dels Pirineus, que la llengua oficial és el català, que no és un dialecte de l’espanyol. I molta gent ens coneix pel Tour de França, pels campionats del món d’esquí o com un destí de muntanya.

Què no pot faltar a la seva maleta de viatge?

Una farmaciola bastant completa. I vaig aprendre la lliçó a Laos. Quan estava viatjant pel sud-est asiàtic, em van agafar unes fortes febrades i descomposició, i no portava res, i estàvem a 8 hores de la ciutat més propera, amb unes carreteres molt difícils. Finalment, vaig poder trobar una farmàcia i aconseguir fàrmacs allà. D’ençà d’aquell dia recomano portar sempre una farmaciola de vacances.

És més d’improvisar els viatges o planejar-los amb antelació?

A casa som molt improvisats, dona molta flexibilitat i molta capacitat d’adaptació. Anar un lloc i que la gent sàpiga que dilluns faré això, dimarts allò i dimecres allò altre m’estressa. De vegades et perds coses que són fruit de l’espontaneïtat i de deixar fluir.