Mònica Vega: "Viuria en un estiu permanent"

Focalitzada a no perdre la forma física per continuar ballant. Viu l’estiu com una època d’inspiració i de relaxament per poder agafar energia abans de començar una nova temporada.

Ja ha fet vacances?

Sí. He anat uns dies a Menorca, una cita que tinc cada any, amb la meva mare i el meu fill, ja que és molt important fer família i passar temps amb ells. I després amb el meu home i el nen hem anat a Biarritz, perquè són uns apassionats del surf i ens agrada aquest costat de l’Atlàntic. A més, enguany hem anat una miqueta més amunt i hem visitat La Canau, un lloc molt bonic on no tan sols s’hi pot fer surf, sinó que també es pot anar amb bicicleta, perquè hi ha força muntanya.

Menorca i Biarritz són dues destinacions recurrents?

Menorca, de tota la vida. El meu pare es va enamorar de l’illa i quan va morir va voler descansar allà. És un lloc al qual sempre tinc ganes d’anar i com que hi tinc molts amics, ens quedem a casa seva. I Biarritz perquè és el lloc més a la vora per anar a fer surf, i sempre que tenim quatre dies ens hi escapem, sigui l’època que sigui.

Surfeja?

Surfejava. Però a causa de diverses lesions, prefereixo reservar-me per a altres coses de la meva feina.

Destinacions molt estiuenques.

M’agrada molt l’estiu, perquè a diferència de moltíssima gent, m’encanta la calor. Si pogués viuria en un estiu permanent.

Andorra és un país més aviat fred.

Sí, de fet el meu home sempre em demana què hi faig aquí. Però a Andorra ho tinc tot: la meva gent, l’escola de dansa, els meus amics.

Com canvia la feina durant l’estiu?

Podríem dir que baixa la feina regular, però sempre tinc coses a fer. Les classes que van amb l’època escolar no es fan, i els grans projectes, com el que hem fet portant la direcció artística dels Jocs dels Petits Estats d’Andorra, també s’aparquen. Però hi ha feina, perquè ara estem preparant projectes amb una maleta de contes i amb l’escola Líquid Dansa també hem fet diverses actuacions durant l’estiu.

Sempre hi ha feina.

I que així sigui. Ara estic portant la direcció de la Jove Companyia Nacional de Dansa i tenim totes les activitats que cauen dins de l’estiu per als joves. Aquest any, per exemple, he dirigit una peça que es diu Pas a pas, que estem representant a moltes parròquies al llarg de l’estiu.

Les vacances li serveixen per inspirar-se?

Sí. Un dels llocs on m’encanta anar, tot i que no hi vaig gaire sovint, és Nova York, perquè m’encanten els musicals. Allà també aprofito per anar a algunes escoles de dansa i fer algunes classes, i així agafo idees i m’inspiro en noves propostes.

Hi ha similituds entre el nivell que veu a fora i el d’Andorra?

Aquí tenim un altre tipus de cultura, en comparació amb els musicals. Però cal destacar que després de la pandèmia, Andorra va començar a comptar moltíssim amb els artistes nacionals i vam veure que aquí hi ha gent que és vàlida, que hi ha potencial.

Quin és el lloc més especial on ha anat de vacances?

A Bali, Indonèsia. Vaig anar-hi fa 13 o 14 anys a treure’m els títols de ioga i després em vaig quedar unes setmanes a descobrir la zona. En aquella època encara no era mare i ho vaig gaudir moltíssim.

Sempre va de viatge amb la família?

No, un cop l’any també fem un viatge amb les amigues. Hem anat a Màlaga, a La Rioja, a Madrid i fins i tot de festa per Barcelona. Aquest any no hem pogut, tot i que tenim Amsterdam com a destinació pendent.

Les vacances les fa totes a l’estiu?

No, també mirem de viatjar durant altres èpoques. Aquest any no perquè les vacances dels nens de Setmana Santa no han caigut bé, però l’any passat per aquelles dates vam anar al Marroc. Vam fer un dia i mig a Marràqueix, després vam anar al desert i finalment a Taghazout, un poble de platja on es pot practicar surf i està ple d’hotels molt barats, no és gaire turístic i et tracten molt bé.

Un destí interessant.

Va ser un viatge molt bonic. El que fem moltes vegades també, fora de temporada, és anar-nos-en a les Canàries, quatre o cinc dies. És un viatge segur, perquè es pot fer de tot, des de surf fins a excursions a la muntanya.

Austràlia és el paradís dels surfistes. Hi han estat?

No encara, potser quan el meu fill sigui més gran. A poc a poc, deixem-nos temps també per fer calaix, perquè últimament tot és molt car.