David Sanz: "Tinc un fort vincle amb el mar"

Va començar a l’Institut de la Música com a professor de guitarra i harmonia, i el 2010 va assolir el càrrec de cap de servei. Ara l’institut ha esdevingut conservatori, un canvi que celebra juntament amb l’arribada de l’estiu, quan intentarà desconnectar, tot i que “sempre has d’estar pendent del correu per tancar gestions”.

Molt exigent la recta final per tancar el curs?

Es concentra tot en uns dies concrets, les proves finals, els concerts, les avaluacions, els informes finals i també la matriculació de l’any vinent, que comporta muntar els horaris, procurant que als alumnes els quadrin les classes individuals amb les col·lectives. Això requereix una gestió acurada, cal pensar que són uns 380 alumnes.

Tot un Tetris!

A més, estem en una fase de consolidació. L’institut ha passat a ser conservatori. És important el fet que ara ja podem emetre titulacions oficials.

Ganes de tornar a engegar un nou curs?

Sí, perquè en general hi ha un bon ambient de treball i un cos docent amb ganes de tirar endavant, tot i que va bé el fet de desconnectar uns dies.

I ho podrà aconseguir durant el període vacacional?

Sobretot podré desconnectar de la part administrativa que comporta el centre, que em pren molta energia, tot i que algun moment mires el correu, per si hi ha alguna cosa. Sempre hi ha gestions per tancar. D’altra banda, a més d’aquesta tasca, com a músic continues fent concerts. Mires de mantenir les dues línies, la creativa i la de gestió.

Llavors, es pren l’estiu com una etapa de reflexió?

Tenir uns dies de vacances et dona l’espai per pensar i molts cops és el moment en el qual decideixes engegar projectes laborals o personals. A més, tot i que llegeixo durant tot l’any, acostumo a vincular l’estiu a llargues hores de lectura.

Quins llibres es portaria a la maleta de les vacances?

Assaigs de música, novel·la, Murakami em sembla interessant; antropologia, m’agrada Claude Lévi-Strauss; també poesia, Pessoa.

Algun viatge planificat?

De moment no tinc res organitzat, però no soc de viatjar gaire lluny, he anat a Praga, Lisboa, destinacions així. El que sí que procuro durant l’estiu, tot i que sigui un tòpic, és tenir contacte amb el mar, amb el qual tinc un vincle molt fort, concretament la zona de l’Empordà. També m’agrada el nord d’Espanya, com Santander o Cantàbria, que trobo extraordinària.

D’on surt aquest vincle?

Quan era adolescent i durant la primera joventut sempre estiuejava amb la família a Menorca. I això crec que em va marcar per sempre. El tipus de vida que portes en una localitat com aquesta, sobretot a l’estiu, quan estàs fent vacances, ha sigut una cosa que mai he oblidat. Llavors, quan arriba la calor intento mantenir aquest lligam amb el mar.

Què li aporta el mar que no li doni la muntanya?

La muntanya m’omple d’energia, em revitalitza. Tot i l’exercici físic que suposa, quan vinc de la muntanya, de fer una ruta, vinc absolutament carregat d’energia. El tema de la mar és diferent, és més una qüestió de relaxació.

Li ha quedat alguna cosa pendent aquest curs?

Tenir més espai i temps per a qüestions més personals i també per fer més vida familiar. De vegades, quan tens un projecte al davant, com ara un concert, o alguna història d’aquest tipus, surts de la feina i continues treballant en un altre aspecte, oi?

I quin projecte personal ha estat aquest?

Aquest any he volgut donar a conèixer un material musical que fins ara no s’havia divulgat gaire. Un quadern musical que hi havia a la Casa Museu d’Areny-Plandolit, que ara es pot trobar a la Biblioteca Nacional. És un document que data de l’any 1820.

Més de 200 anys!

Era de Maria Rosa d’Areny i Jordana, la mare del famós Guillem de Plandolit. Aquesta senyora, que malauradament va morir molt jove, amb 21 anys, sembla que rebia classes de música, i aquest quadern mostra la pràctica musical que feia. Llavors, vaig agafar aquest quadern, vaig fer uns arranjaments i he fet un parell de concerts mostrant aquest material. Un concert va ser al febrer i l’altre al juny. Una manera d’entroncar el vessant musicològic, que combino amb el d’intèrpret.

Quina imatge li ve en pensar en els seus estius a Mallorca?

Estar de vacances gaudint del mar. És estiu i em veig jugant a la platja amb el meu germà i amb la família.