Sergi González: “A casa les vacances es decideixen per sorteig”

A l’estiu recomana el camí Macarulla dels amics de l’Estevet, “perquè és un lloc amb molta ombra i molt tranquil”. Si hagués de triar una altra ciutat per viure, el cònsol escolliria Vitòria “pels parcs, el munt de bicicletes i el respecte de la gent”.

Com canvia el seu dia a dia durant l’estiu?

El ritme de feina baixa, és més suau, però només en l’àmbit administratiu, ja que a nivell d’esdeveniments augmenta considerablement. Tenir la festa major al mig de l’estiu implica que hi ha un munt de coses que s’han d’organitzar, i jo a més, com a cònsol i conseller de Turisme, també estic bastant a sobre de tots els esdeveniments.

I la parròquia?

Jo sempre dic que Andorra la Vella és una parròquia que té molta vida, però són com batecs d’un cor. A l’hivern el batec és més lent i a l’estiu hi ha més batecs, més energia, més vida al carrer. La primavera i l’estiu són èpoques en què hi ha una vida brutal a la parròquia.

Com organitza les vacances amb nens petits?

Les vacances en família són sagrades, perquè durant l’any moltes vegades no estàs a casa. Enguany hem anat als fiords noruecs i a la Costa Brava, i ara els nens estan a la millor escola de colònies, AINA. Quan surtin d’AINA, tenen uns avis que els estimen molt i se’n van a casa seva a l’hort i amb les gallines. Llavors, la meva dona i jo baixem els caps de setmana que podem per estar amb ells i gaudir en família de les vacances.

La Costa Brava és una tradició de cada estiu?

És una tradició des de fa quinze anys, perquè vaig conèixer la meva dona que té casa allà. Jo era de la Costa Daurada, del penúltim poble de Catalunya, de les Cases d’Alcanar, i ella del penúltim poble del nord, de Llançà. Hem fet vacances ara a Llançà i després durant l’agost anirem baixant a veure els nens a la Ràpita, amb els meus pares.

Quin és el seu destí exòtic preferit?

Un viatge en el qual vaig gaudir molt i m’agradaria tornar seria Costa Rica. Vaig trobar un país que ho tenia tot i m’agradaria tornar-hi amb els meus fills perquè té moltes semblances amb Andorra, amb la vegetació, però també molts contrastos.

El viatge està sobre la taula?

Bé, a casa les vacances es decideixen per sorteig. Posem paperets en un pot i d’allà en surt un viatge. Aquest any ha tocat Noruega, però també hi havia el Japó, per exemple.

El Japó és el viatge somiat?

Sí, però és un viatge somiat que abans d’anar-hi ja l’estem gaudint, perquè tenim una guardiola que hi anem posant monedetes cada mes per aconseguir l’objectiu. Llavors crec que això és molt bonic.

Queden moltes monedetes?

Ara per ara en queden bastants. Aquest any segur que no i si surt el paperet l’any vinent tindrem un problema. Hauré d’anar a PortAventura a veure si hi ha alguna cosa així d’orient. Però tinc uns nens que són molt conscients del que costen les coses i jo crec que això és molt bo.

Quines destinacions, a banda del Japó, li criden més l’atenció?

Tothom m’ha parlat que Austràlia o Nova Zelanda és el gran viatge, però a mi no em crida gaire l’atenció. M’agradaria fer la costa oest dels Estats Units i després també descobrir més Espanya, sobretot Galícia. Hi he estat moltes vegades, però em falten racons per veure.

Es pot descansar amb una responsabilitat com a cònsol?

Tothom vol que desconnecti quan me’n vaig de vacances. El meu equip, els consellers o el cònsol menor m’intenten enviar el mínim, però jo soc molt hiperactiu, no desconnecto mai. En moments de calma començo a pensar en projectes o idees. L’únic que faig és abaixar el nivell d’exigència, del 200% del dia a dia, al 75%.

Canvia la relació amb els ciutadans a l’estiu?

Es torna més pròxima, perquè amb el bon temps pots estar més estona al carrer parlant.