Amaia Martioda: "Carrego les piles amb la bici; no necessito fer grans viatges"

Exciclista professional, l’Amaia va arribar a Andorra el 2022 per motius més personals que de feina, i de seguida es va enamorar del Principat. Afirma que no li va costar gens adaptar-se al país, ja que el troba “molt semblant” al seu Euskadi natal. També és cert que va triar viure a la parròquia de Canillo, més concretament a Ransol, per estar més a prop de la natura.

Fa tot just dos mesos que va assumir la presidència del CDNA. Com afronta el nou repte?

Bé, realment no ho esperava. En ser un col·legi petit, la junta anterior ens va demanar als nous membres que hi participéssim més activament. I jo sempre he volgut estar-hi implicada, ajudar a impulsar projectes... però la sorpresa va ser que, després de l’assemblea general, em van nomenar presidenta.

Això l’afectarà pel que fa a les vacances d’estiu?

No gaire, perquè de fet a l’estiu no puc fer mai vacances. Treballo en un equip americà professional de ciclisme, l’EF Education-EasyPost, i els dies de descans els tinc a l’octubre, quan acaba la temporada. A diferència de la resta de nutricionistes, que tenen més feina abans o després de l’estiu, quan treballo més és ara: primer vaig al Giro d’Itàlia amb l’equip femení i després al Tour de França.

Però habitualment pot treballar des d’Andorra?

Sí, perquè l’equip té la seu relativament a prop, a Girona, i a més una desena de corredors viuen al país, fet que em facilita molt la feina. A més, també treballo al Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino, donant servei de nutrició a esportistes federats d’altres disciplines, com ara esquí o atletisme.

Sempre s’ha centrat en el món de l’esport?

Sí, ja quan anava a la universitat ho tenia clar. Aleshores, la figura del nutricionista esportiu pràcticament no existia. El meu pare, fent broma, em deia que em guanyaria millor la vida cuinant per als esportistes que assessorant-los sobre alimentació. Però en els darrers anys l’especialitat ha crescut molt i he tingut la sort d’agafar aquesta onada a temps.

Quan té vacances, què li agrada fer?

Qualsevol lloc que pugui recórrer en bici ja em serveix per desconnectar. M’encanta viatjar amb la meva bicicleta o llogar-ne una al lloc on vaig i descobrir-lo pedalant, connectant amb la gent i deixant cert espai a la improvisació.

Quines destinacions li han agradat més?

Em va impressionar molt Mèxic i sobretot Colòmbia, que he explorat molt en bici, i m’agradaria tornar a Àustria, que té uns paisatges de muntanya impressionants. I encara ara segueixo descobrint Andorra cada dia.

Quins llocs del país prefereix per anar en bici?

El coll d’Ordino, que m’encanta, el port de Cabús... També m’agrada molt pujar a la Rabassa, i pedalar per la meva parròquia, Canillo.

Ja ha fet plans per a aquest octubre vinent?

La veritat és que no. Viatjo tant per feina que sovint prefereixo quedar-me a casa. Com que la meva manera de carregar piles és la bicicleta, no necessito fer grans viatges per estar a gust.

Algun projecte tindrà al cap.

Em faria il·lusió conèixer els països del nord d’Europa: Noruega, Finlàndia... Però per recórrer-los amb calma necessitaria com a mínim tres o quatre setmanes i ara no em puc permetre unes vacances tan llargues.

Almenys té temps per anar a Vitòria de tant en tant?

Sí, però menys del que voldria. Des del febrer que no hi he pogut anar, tot i que normalment hi viatjo més sovint, cada dos mesos més o menys. Sempre trobo una excusa per poder visitar la família i les amigues de tota la vida.

Com a dietista, és flexible amb el menjar quan viatja?

Sí, m’encanta descobrir sabors locals i sé adaptar-m’hi, però sempre amb la premissa de mantenir una alimentació saludable. M’agrada molt passejar pels mercats i buscar fruites de temporada o exòtiques. Aquest ambient de mercat i l’accés a certs productes frescos, com el peix, són algunes de les coses que més vaig trobar a faltar en arribar a Andorra. Tot i això, amb el temps m’hi he anat acostumant.