Nil Forcada: “Soc un ‘bitxo raro’ i tinc una relació molt pobra amb l’estiu”

Reconeix que no li agrada la calor i no és gaire fan de l’estiu. Nil Forcada va estudiar cinema i combina la feina de càmera amb l’ofici d’escriptor. Té idealitzat Blanes pel seu vessant literari i el seu viatge preferit és a Mèxic.

Com és un estiu ideal per a Nil Forcada?

Un estiu ideal i utòpic és un estiu sense calor, no la suporto. Posats a patir-la, prefereixo fer-ho a la platja o si no radicalment en un lloc molt fresc.

Què marca per a vostè l’inici de l’estiu?

Que en lloc de rodes de premsa horribles, a la tele anem a cobrir festes majors. Podem dir que és un punt a favor.

Amb quin personatge s’aniria a prendre una cervesa a un xiringuito de platja?

Crec que amb David Moreno, que a més és un cineasta d’Andorra, que ara mateix està fent un curt. Literalment, moltes vegades anem a prendre una cervesa i ens hi estem tota la tarda.

Recorda algun estiu de la infantesa que li hagi quedat marcat?

Recordo que abans es feien una espècie de colònies a Andorra, que no sé si es continuen fent. Era una setmana que baixaves a la platja a fer vela i estaves una setmana en una espècie de casal. Ho recordo amb molta estima i em passava tot l’any esperant aquella setmana. Són els típics records molt lligats a l’adolescència, a conèixer gent i que tot és nou i el món és molt gran... Ara el món no sembla tan gran i no tinc tantes ganes de conèixer gent.

Li agrada llegir a l’estiu o aprofita les vacances per desconnectar? Quin llibre s’enduria ara mateix a la platja?

Llegeixo molt tot l’any, a l’estiu no llegeixo especialment més que durant la resta de l’any. A la platja m’enduria Guerra i pau, de Lev Tolstoi, ja que el tinc pendent esperant.

L’estiu és un bon moment per escriure?

Jo soc un bitxo bastant raro, escric tot l’any i normalment faig una hora o dos al dia d’escriptura, perquè si no em poso de mal humor. Això es manté a l’estiu també. No hi ha gaires canvis, soc una persona molt rutinària, és una forma d’estructurar-me la vida, diguem. És com la gent que va al gimnàs i si no va es posa de mal humor, a mi em passa el mateix.

Hi ha cap lloc on li agradaria escriure especialment?

M’agradaria aprofitar un estiu per marxar durant dos o tres mesos i passar-me escrivint tot l’estiu. No et sabria dir on, però sí que ha de ser un lloc molt fresc, per exemple.

Té algun ritual diferent durant les vacances?

No en tinc cap. Com pots veure, tinc una relació molt pobra amb l’estiu. L’únic és que me’n vaig als bars a escriure perquè hi ha aire condicionat i a casa no.

On li agradaria fer una escapada improvisada, només amb motxilla i llibres? Amb quin autor hi aniria?

A Galícia, pel clima i perquè s’hi menja molt bé. Hi aniria amb Roberto Bolaño, de fet aniria amb ell a qualsevol lloc del món, perquè és el meu escriptor preferit. Segurament acabaria odiant-lo i el voldria matar, però dins d’aquesta utopia, seria molt xulo.

Quin és el seu viatge preferit?

A Mèxic. El vaig fer en un moment vital de descobriment del món. Jo venia d’Andorra i aterrar allà, on tot és tan diferent, tan gran i tan esbojarrat, em va sorprendre molt.

Un viatge pendent?

No soc gaire fan dels viatges, per això m’agrada molt llegir.

Ha fet vacances aquest any?

Vaig anar de vacances a Blanes, la gran terra promesa. M’encanta perquè la tinc molt idealitzada, és com una gran terra literària, hi va viure Roberto Bolaño. També és on passa la novel·la de Juan Marsé Últimas tardes con Teresa. M’agrada pel que significa en l’àmbit literari. És una qüestió d’idolatria, perquè molts autors que m’agraden han estat relacionats amb Blanes. Va ser el primer lloc on vaig anar quan em van donar el carnet de conduir, aquesta és la segona vegada.