Connectats i desprotegits
Les principals xarxes permeten obrir un compte als 13 anys.
L’ús intensiu de les xarxes socials entre infants i adolescents s’ha convertit en un motiu de preocupació creixent arreu del món, fins al punt que alguns països han decidit passar de les recomanacions a la regulació estricta. Austràlia ha fixat recentment l’edat mínima d’accés als 16 anys, mentre que França està treballant per situar-la als 15, amb l’objectiu de reduir l’exposició prematura a plataformes dissenyades per captar l’atenció de manera constant. El gir legislatiu respon a una evidència palpable: els riscos associats a l’ús precoç de les xarxes no són anecdòtics, sinó estructurals, ja que aquests portals influeixen en la construcció de la identitat, les relacions personals i la percepció del món.
Per a l’expert en benestar digital Jordi Camós, el debat no hauria de quedar reduït a una xifra. “Abans de parlar d’edats, cal preguntar-se què estem protegint. Cal resguardar els adolescents i preadolescents d’un ecosistema que capta l’atenció de manera continuada”, assenyala. Els menors, afegeix, no disposen encara “de la maduresa cognitiva necessària per resistir estímuls pensats expressament per retenir l’usuari”, fet que els situa “en una posició de clara vulnerabilitat”.
Austràlia o França ja han regulat l’accés dels joves a les plataformes
Cal tenir present que les xarxes estan construïdes sobre mecanismes psicològics molt concrets que busquen mantenir l’interès permanent. “Al cervell li agrada anticipar recompenses, i això, traslladat al món digital, es converteix en una ansietat constant: la recompensa variable, que canvia cada pocs segons amb cada nou contingut, fa que la persona tingui la necessitat contínua d’entrar-hi”, explica Camós. A més, els algoritmes aprenen ràpidament els gustos de cada usuari i personalitzen el contingut, reforçant encara més el cercle de dependència. Una dinàmica especialment perillosa en una etapa vital en què el cervell encara s’està formant.
La presidenta de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA), Sandra Cano, confirma que aquests riscos tenen un impacte directe en el dia a dia dels joves. “A més de ser una porta d’accés a continguts inadequats, l’abús de les xarxes també pot desencadenar dificultats de concentració, problemes de rendiment escolar, retard en el desenvolupament del llenguatge, aïllament social, obesitat o alteracions posturals”, enumera.
L’exposició continuada pot derivar en problemes cognitius i físics
A Andorra no existeix una edat mínima legal per accedir a les xarxes socials, més enllà dels 13 anys fixats per les mateixes tecnològiques. La presidenta de l’ADJRA destaca que, tot i que el país disposa d’un marc de protecció de dades que vetlla especialment pels menors, amb això no n’hi ha prou. “Caldria una regulació més estricta, amb prohibicions i límits clars.”
Una regulació que, en qualsevol cas, no pot desvincular-se de la responsabilitat familiar. Cano insisteix que “limitar el temps de pantalles hauria de ser una norma compartida per tots els membres de la família, i no tan sols imposada als fills. Els pares han de ser corresponsables de tot això”, subratlla, tot lamentant que sovint s’actua només quan hi ha prohibicions legals.
Des del punt de vista jurídic, l’advocada especialitzada en dret digital Ester Peralba considera que legislar és un pas imprescindible per ordenar aquest escenari. “A la norma hi tens establertes les limitacions, les obligacions i les possibles multes per a les plataformes”, explica. Peralba recorda que instruments com la Digital Services Act permeten que ciutadans de la UE puguin actuar contra empreses tecnològiques encara que estiguin radicades als EUA. Amb tot, admet que en el cas d’Andorra la protecció seria més sòlida amb una normativa pròpia.
Un dels punts clau del debat és l’edat mínima, que l’advocada considera contradictòria amb altres regulacions. “Al Principat, fins als 16 anys no pots donar consentiment per a l’ús de la teva imatge o de les dades personals, però als 13 pots tenir Instagram. No té sentit.” L’exposició prematura, adverteix, pot derivar en situacions greus. “Un nen actiu a una xarxa social pot patir ciberassetjament o ser víctima de pederastes.” Per això, considera que fixar el límit als 16 és una opció equilibrada.
Malgrat el consens creixent sobre la necessitat d’una regulació, la prohibició per si sola no resoldrà tots els problemes. Jordi Camós defineix aquestes mesures com un “petit pedaç” si no van acompanyades d’educació digital. Per això, insisteix en la importància d’explicar als menors “com funcionen les plataformes, identificar les males pràctiques i fomentar que denunciïn continguts o comportaments indeguts”.