DMG
Quan la muntanya no avisa
Allaus i prevenció
Simulacre d’allau al coll de la Botella aquest gener.
L’hivern a Andorra és sinònim de neu i una forta afluència d’aficionats a l’esquí o les raquetes, però també és una època marcada per riscos naturals que sovint provoquen accidents greus. Entre aquests, les allaus són una de les amenaces més imprevisibles i perilloses. El despreniment mortal registrat recentment a Freixans (Ordino), ha tornat a posar en primer pla un risc tan conegut com sovint infravalorat, i ha reobert el debat sobre la seguretat a la muntanya, especialment fora dels dominis esquiables.
Tot i que el país disposa de sistemes de predicció, equips de rescat especialitzats i campanyes de prevenció, els experts coincideixen que la percepció del risc sovint és inferior al perill real. La combinació d’un entorn aparentment conegut i una meteorologia canviant genera un escenari propici perquè es produeixin accidents, molts dels quals evitables.
El cap del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) dels Bombers, Abel Amigó, remarca que la seguretat comença molt abans de posar els peus a la neu. “És imprescindible consultar el Butlletí de Perill d’Allaus, però no només el de la jornada: l’històric també dona informació sobre l’evolució del mantell i possibles factors d’inestabilitat acumulats”. Aquesta tasca prèvia ha de permetre escollir itineraris segurs, especialment en disciplines com l’esquí de muntanya, on “ja hi ha circuits establerts a Andorra amb recomanacions clares per evitar canals o pendents d’alta exposició”.
Sovint tenim una percepció del risc inferior a la seva magnitud real
Un cop sobre el terreny, però, cal tornar a analitzar-ho tot. “Quan arribes al punt de sortida, les condicions poden haver canviat: pot haver entrat boira, el vent pot haver format plaques o la neu pot tenir una aparença diferent del previst. La reavaluació ha de ser constant”, subratlla Amigó. I afegeix un criteri sovint oblidat: “Si ens trobem cansats o no estem segurs de continuar, cal girar cua”.
Des del Departament de Protecció Civil, el seu director, Cristian Pons, reforça aquest enfocament preventiu. “Totes les nostres campanyes de sensibilització insisteixen en la idea que cal preveure i planificar sempre amb antelació”. Això implica consultar diàriament la previsió meteorològica i el butlletí d’allaus, adaptar l’activitat al nivell del grup i no improvisar rutes. “En cas de dubte, és millor prioritzar recorreguts segurs o no fer l’activitat”, subratlla.
Un altre pilar fonamental és el material. Tant Bombers com Protecció Civil coincideixen que el DVA (detector de víctimes d’allau), la pala i la sonda són imprescindibles. “Aquest material pot marcar la diferència entre la vida i la mort, però no n’hi ha prou amb portar-lo: també cal saber-lo utilitzar”, adverteix Amigó. Pons hi afegeix que a la motxilla no hi han de faltar “aigua, menjar, un telèfon amb bateria suficient i, si és possible, una bateria auxiliar”. I un altre consell bàsic: no anar mai sol. “Dues persones com a mínim, millor tres”, resumeix el cap del GRM.
La formació és clau per identificar situacions perilloses i actuar
Des del punt de vista científic, la doctora en Ciències de la Terra i investigadora d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) Aina Margalef posa el focus en la complexitat del mantell nival. “El que determina com és la neu és la meteorologia, i les allaus poden respondre a factors molt diferents: poden produir-se per neu recent, per plaques de vent, per neu humida, per lliscaments o per capes febles persistents”. Aquestes darreres són especialment perilloses. “Són capes de neu amb poca cohesió que es troben soterrades, que poden mantenir-se així durant mesos i que no es poden identificar visualment. Quan es trenquen, poden generar allaus de grans dimensions”, alerta.
Margalef recorda que hi ha tres moments clau en qualsevol sortida: la preparació, l’observació sobre el terreny i la gestió d’un possible accident. En el primer, és essencial saber entendre el butlletí d’allaus. “Amb un nivell 2 de risc es produeixen el 39% dels accidents, dada que demostra que no sempre s’interpreta bé la informació”. Ja a la muntanya, “les observacions directes han de pesar més que qualsevol previsió”, i per això és important tenir formació específica. “Ningú fa submarinisme sense haver-se format abans; amb la muntanya passa el mateix”.
En cas que l’allau es produeixi, el temps és determinant. “Els primers 15 minuts són vitals. Si no hi ha traumatismes greus, la probabilitat de supervivència depèn sobretot de la rapidesa del rescat”, explica la investigadora. D’aquí la importància de saber actuar, fer servir correctament el material i coordinar-se amb la resta del grup mentre s’avisa el 112.
Finalment, tant Margalef com Pons alerten sobre la desinformació. “A les xarxes socials hi ha molts falsos experts. Cal informar-se per canals oficials i seguir només persones amb coneixements reals”, conclou la científica.