Quan el Nadal passa factura

Després de Nadal, el calendari sembla marcar un punt i a part. Passats els dinars familiars, els horaris caòtics i els excessos més o menys assumits, arriba el gener amb una sensació compartida d’esgotament físic i mental. És el moment en què proliferen els propòsits, les dietes ràpides i les promeses de posar-se en forma, com si el cos necessités un reset urgent.

És innegable que les festes tenen sovint un impacte directe en la salut, “sobretot a causa dels excessos i del trencament de la rutina”, segons adverteix una font mèdica. “Al gener augmenten les consultes per problemes digestius i es descompensen patologies cròniques com la diabetis o la hipertensió”, afirma, al mateix temps que “les reunions en espais tancats també afavoreixen les infeccions respiratòries”. D’altra banda, posa en relleu que “no s’ha de menystenir la salut mental, amb més casos d’ansietat i insomni”. En aquest context, la font consultada recorda que “la clau és la moderació i no abandonar l’estil de vida saludable, encara que siguin dies de celebració”.

En el mateix sentit, la dietista-nutricionista Alice Dénoyers apunta que “els bons hàbits no haurien de desaparèixer al desembre per tornar, gairebé amb culpa, a partir del 7 de gener”. A parer seu, aquest relat alimenta un altre fenomen molt visible cada any per aquestes dates: la proliferació de dietes restrictives, reptes exprés i solucions miraculoses que prometen compensar en poques setmanes el que s’ha fet durant Nadal. “Apareixen moltes propostes que parteixen de la idea que el cos s’ha de netejar i això no té cap base científica”, alerta.

Al gener proliferen dietes restrictives sense cap base científica

Dénoyers defensa una altra manera d’afrontar aquest període, allunyada dels extrems. “L’ideal seria continuar menjant de manera normal durant tot el Nadal, amb només tres o quatre àpats realment especials en dates assenyalades.” Per contra, “convertir totes les festes en un forat negre d’excessos és el que fa que després busquem dietes molt estrictes per compensar-ho tot de cop”. Un cercle que acaba sent contraproduent.

“Cal sentit comú. Hi ha influencers que, sense cap formació, et recomanen monodietes o una alimentació a base de batuts, i tot això pot tenir conseqüències molt negatives.” Els canvis sobtats dels patrons alimentaris poden provocar cansament, pèrdua de massa muscular, dèficit nutricional o efecte rebot. “Potser al principi perds pes, però també perds energia, rendiment i salut. I a llarg termini, això passa factura.” Per aquest motiu, “l’alimentació saludable és una feina de tot l’any, no un càstig del gener”.

En aquest escenari, el consum d’alcohol, tot sovint integrat de manera natural en les celebracions nadalenques, també entra al centre del debat amb l’arribada del gener i amb iniciatives com el Dry January, que conviden a reflexionar sobre la relació que tenim amb ell. 

Eva Tenorio, presidenta de Projecte Vida, recorda que l’objectiu principal de la proposta és la presa de consciència. “Si no pots completar el repte és un indicador d’alerta”, assenyala, “sobretot si apareixen símptomes d’abstinència, que poden ser fins i tot fatals si no s’inicia un tractament”. De la mateixa manera, si després d’un mes sense beure es torna a un consum elevat, “també cal plantejar-se seriosament buscar suport professional”. 

Tant des de l’àmbit mèdic com des de la nutrició i la prevenció de les addiccions, el missatge convergeix: no es tracta de compensar ni de castigar el cos al gener, sinó d’evitar els extrems i construir bons hàbits de forma contínua. “Els dietistes-nutricionistes no som estacionals”, destaca Dénoyers. “Treballem tot l’any per acompanyar les persones, prevenir malalties i ajudar-les a mantenir un equilibri real”. I si durant les festes hi ha hagut excessos, “no passa res. Demanar ajuda també és un acte de cura”.