DMG
El sexisme no és un joc
Joguines i rols de gènere
Nens i nenes poden gaudir de tot tipus de joguines.
En els dies previs de Reis, els aparadors i catàlegs s’omplen de joguines, però també de missatges implícits sobre què s’espera de nens i nenes. Tot i els avenços socials dels darrers anys, el sexisme en el joc infantil continua present, sovint de manera subtil, a través de colors, rols i expectatives que condicionen la manera com els infants construeixen la seva identitat.
“La joguina no és neutra: pot transmetre missatges sobre cura, bellesa, força o habilitats”, explica Aida Romero, psicòloga del centre NIVI. “Sovint, sense adonar-nos, estem reforçant rols i limitant el desenvolupament dels més petits”, afegeix, al mateix temps que remarca que si un infant vol una joguina associada tradicionalment a l’altre gènere “no passa res, perquè està construint la seva identitat”.
La també psicòloga Sílvia Moreno coincideix que els joguets reforcen estereotips socials persistents, “una diferenciació que associa les nenes a la sensibilitat i els nens a la força o la competició”. A llarg termini, alerta, això pot limitar habilitats i expectatives futures: “Quan l’accés a les joguines està condicionat pel gènere, les nenes poden tenir menys oportunitats de desenvolupar habilitats espacials o tecnològiques i els nens poden tenir menys oportunitats d’expressar emocions o practicar conductes de cura”.
Des de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), la seva secretària general, Judith Pallarès, recorda que “els infants no atribueixen les joguines a un gènere; som els adults els que ho fem”. Una recent campanya impulsada per l’IAD als mitjans incidia en aquest punt, perquè encara “hi ha la tendència a comprar joguines en funció del que s’espera d’un nen o d’una nena”. Tot i que la publicitat és avui menys explícita, Pallarès insisteix que “les decisions de compra continuen reproduint estereotips”.
En el mateix sentit, Moreno apunta que “les mares, els pares i els educadors poden actuar com a agents de canvi mitjançant pràctiques educatives conscients”. Això implica “oferir una diversitat de joguines no segregades per gènere, i prioritzar aquelles que fomentin la creativitat, la cooperació i el pensament crític, com per exemple els puzzles o el material científic”. Igualment important “és evitar el reforç diferencial de conductes segons el sexe de l’infant, i validar tots els interessos sense judicis”, agrega.
Al comerç, el canvi és lent però perceptible. Joan Villasevil, de Basar Valira, constata que “cada cop és més normal veure nens i nenes gaudint de totes les joguines”. Tot i així, admet que moltes eleccions encara venen condicionades per les famílies, especialment en edats molt primerenques.
En unes dates tan carregades de simbolisme, el repte és aprofitar el joc com una eina per educar en llibertat, equitat i respecte.