DMG
Dejunar amb consciència
Hàbits tradicionals més enllà de la moda
Ben aplicat, el dejuni intermitent té múltiples beneficis per a l’organisme.
El dejuni intermitent s’ha convertit en una de les pràctiques nutricionals més populars dels darrers anys. Influencers, esportistes i professionals de la salut l’han posat sobre la taula com una eina per “resetejar” el cos i millorar el benestar general. Més enllà de les modes, el cert és que aquesta tècnica compta amb una sòlida base científica, però també amb nombrosos riscos si s’aplica sense supervisió.
La Clara (nom fictici), una jove encampadana de 32 anys, explica que va començar a practicar el dejuni intermitent durant la pandèmia, buscant precisament aquest equilibri. “Volia millorar la meva relació amb el menjar”, recorda. “Em passava el dia picant, tenia digestions pesades i em sentia sempre cansada.” D’aquesta manera, va consultar amb una nutricionista i va començar amb un ritme senzill: sopar a les vuit del vespre i esmorzar a les vuit del matí. “Les primeres setmanes em va costar molt, perquè a la nit tenia gana i m’aixecava de mal humor. Però amb el temps vaig notar que dormia millor, tenia més energia i menjava amb més consciència”, relata.
Al principi, però, va cometre errors. “Un dia vaig estar gairebé vint hores sense menjar i em va agafar una baixada de sucre tremenda. Allà vaig entendre que no és qüestió de patir, sinó de trobar el teu ritme.” Avui la Clara fa dejuni periòdicament, sense convertir-ho en una obsessió. “No és una competició, es tracta d’escoltar el propi cos”, subratlla.
El dejuni intermitent és saludable si hi ha una bona supervisió
Segons la biòloga i dietista Laurence Lestang, aquest és justament el punt clau: adaptar la pràctica a cada persona. “No tothom ho pot fer, ni ho pot fer de la mateixa manera”, adverteix, de manera que “és molt important consultar prèviament amb un professional per saber si hi ha contraindicacions”.
Però en què consisteix exactament el dejuni intermitent? “El que fas és distribuir els àpats d’una altra manera. Els horaris es mouen, generalment entre el final del sopar i l’hora de l’esmorzar”, aclareix l’especialista. Aquesta finestra, que es recomana que sigui d’entre 12 i 14 hores, “permet al cos descansar i regenerar-se”. Lestang adverteix, però, dels riscos que comporta prolongar aquest interval. “Els dejunis de 24 o 48 hores són una barbaritat; mai hem de concebre aquesta tècnica com un repte extrem.”
Ben aplicada, en canvi, pot oferir beneficis reals per a la salut. “Té efectes antiinflamatoris, ajuda en la regeneració cel·lular i afavoreix la neteja dels òrgans”, enumera la dietista. “Des del punt de vista digestiu, augmenta la motilitat intestinal, i també pot millorar l’equilibri hormonal”, agrega. Els efectes detox també són evidents: “Ajuda el fetge i facilita que el cos elimini tòxics acumulats.” A més, pot contribuir a reduir el colesterol i a estabilitzar el pes corporal, sempre que el que mengem fora del període de dejuni aporti els nutrients necessaris. “És tan important el temps sense menjar com allò que menges després. Si ingereixes aliments inflamatoris, el resultat serà zero o fins i tot contraproduent.”
Els riscos apareixen quan no hi ha una pauta. “És una tècnica potent, però s’ha de fer amb suport professional”, insisteix Lestang. En cas contrari, “pot comportar dèficit nutricional, desregulació de la tiroide o fins i tot trastorns alimentaris.” També alerta que persones amb baix percentatge de greix hi veuen una manera ràpida de mantenir-se primes, quan pot desencadenar molts problemes de salut.
D’altra banda, el dejuni també pot generar estrès psicològic si es viu amb massa exigència. “L’angoixa anul·la els beneficis”, apunta la dietista. “El rellotge biològic és el que mana: pot ser molt bo o molt dolent en funció de cadascú.” Per això recomana començar amb períodes curts i observar com respon el cos. “Així ens podem adaptar de mica en mica”, conclou.