Xats que pesen

En astronomia, un forat negre es descriu com una concentració de matèria d’altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d’alliberament és superior a la velocitat de la llum i on res, ni tan sols aquesta, pot sortir-ne. A l’entorn digital, el que més s’assimila a aquest fenomen de l’espai són els grups de WhatsApp, especialment aquells on estan implicats els pares de les escoles on porten els fills. Tal com passa amb els forats negres, al final, aquests grups acaben convertint-se en abocadors infinits de missatges que res tenen a veure amb el seu propòsit originari, que és el d’informar i fer un seguiment de les activitats dels fills.

La psicòloga infantojuvenil Alexandra Invernon ho té molt clar: “De vegades, fa la sensació que hi ha pares que no entenen massa bé la dinàmica d’aquests grups i intenten controlar, dirigir o generar malentesos, per això és important establir unes normes de conducta i uns límits”.

Alguns pares no s’atreveixen a silenciar els grups per por del que diran

El cert és que, per a molts pares, molts d’aquests xats són com portar una altra motxilla, a part de la del fill. Una que pesa i que se sol carregar amb desgana, i que com moltes coses a la vida, no genera consens: o l’estimes o l’odies. “Em fa mandra participar-hi, perquè són grups carregants i molts cops preguntes de qui són uns mitjons que s’han perdut i triguen molt a respondre’t”, exclama una mare que porta el seu infant a un centre d’Escaldes. “Jo crec que cada persona, si està en aquests grups escolars, hauria de portar una autocura digital i no sentir-se malament per no contestar immediatament”, afirma Invernon, i alerta que aquesta cerca constant per la resposta immediata pot generar uns corrents tòxics i que alguns dels progenitors s’arribin a sentir malament per tenir la falsa sensació que no s’impliquen tant: “No respondre els missatges no significa que estiguis menys implicat en el teu fill, però en moltes ocasions s’interpreta així”, prossegueix la psicòloga. A més, recalca que s’ha de tenir dret, també com a pares de les criatures, a la desconnexió digital, necessària en un món tan interconnectat: “I no han de sentir l’obligació aquesta de llegir i respondre cada missatge, no hi ha d’haver la por a silenciar el grup. Molts pares es posen una pressió extra perquè pensen: i si m’estic perdent alguna cosa?”

Per a molts d’ells, aquests xats són com portar un pes extra

Malgrat tot, el rol més habitual sol ser el del perfil baix. “Jo em limito a llegir i quasi mai responc”, és la resposta d’una altra dona que duu el seu fill a una escola del sistema educatiu espanyol. Per això alguns dels enquestats també agraeixen que hi hagi centres que utilitzin canals de Telegram. “Allà ho posen tot i és molt còmode”, asseveren diversos testimonis. En aquest sentit, es treu càrrega als pares i evita estigmes innecessaris, ja que la majoria dels grups de l’aplicació són unidireccionals i només l’escola pot intervenir-hi.

Així i tot, hi ha alguns progenitors que necessiten estar en comunitats paral·leles de WhatsApp perquè tenen la necessitat imperiosa de saber què es cou. “Jo estic a tres grups, al dels petits, al dels mitjans i al dels grans, però només tinc un fill”.

Si hi ha una cosa clara, però, és que els xats escolars no generen consens entre els entrevistats: “A mi em semblen molt útils”,“a mi no m’ho semblen gaire”, “útil i no útil: molts cops es parlen ximpleries i els missatges de veritat queden enrere”. Una dona que té un fill de set anys i que porta el primogènit a l’escola andorrana aporta una visió diferent, perquè també va viure a Barcelona: “Els xats amb pares creen sentit comunitari i van bé per conèixer-los a tots”, ja que recalca que ara “no en conec a gairebé cap, perquè no volen crear un grup”. Una conseqüència directa d’això és que ha de fer malabars per assabentar-se de les coses. Alexandra Invernón també considera que si a l’espai hi ha una bona organització i sobretot s’enfoca al tema principal, els fills, és una molt bona eina. Desaconsella, però, que en aquests grups hi hagi inclosos els professors: “Hi ha vegades que són les nou de la nit i necessiten la resposta del docent: home, doncs no!”.

Tot i que l’habitual és que no es generin grans polèmiques ni conflictes i que siguin comunitats respectuoses i tranquil·les, de vegades pot passar que algú sigui eliminat del grup per baralles que es puguin generar, quasi sempre per coses que no tenen gaire transcendència, però és que de vegades els grans es comporten com alguns nens. Com amb els forats negres, de tant en tant la quantitat de missatges és tan important que provoca estrès i fa que alguns pares explotin. Ja se sap, en aquests grups se sap com s’entra, però no com se surt, ni quan ni per què.