L’hora del sentit comú

Aquesta matinada, els rellotges s’han endarrerit una hora per donar la benvinguda a l’horari d’hivern, una pràctica que, segons cada cop més experts, ja no té raó de ser. Amb tot, la Unió Europea no aconsegueix desencallar un debat que fa massa anys que dura. Concretament, des del 2018, quan es va posar per primer cop sobre la taula la fi d’aquesta pràctica bianual.

“Trobo absurd que encara haguem de canviar l’hora dues vegades l’any”, opina Marta Serrano, una administrativa d’Escaldes-Engordany de 42 anys. “Els primers dies estic desubicada, dormo malament i els meus fills també ho noten. I si ja no serveix per estalviar, què esperem per deixar-ho córrer?”

Una pregunta recurrent que també es fan els científics. “El canvi d’hora el va instaurar per primer cop Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, per raons d’eficiència energètica, i es va consolidar a tot Europa als anys setanta, en plena crisi del petroli”, explica l’enginyer José Gismero, especialista en sostenibilitat i medi ambient. “La principal raó per canviar l’horari era aprofitar la llum solar i estalviar energia, però avui aquest argument ja no s’aguanta: tenim tecnologia led i sistemes d’alta eficiència, i l’impacte del canvi d’hora és pràcticament nul”, agrega.

Avançar o retardar el rellotge per estalviar energia ja no té sentit

Per a Gismero, mantenir aquest sistema no té sentit ni des del vessant econòmic ni des de l’ambiental. “El millor per a Andorra seria mantenir l’horari d’hivern tot l’any, perquè s’ajusta millor al nostre meridià natural, el de Greenwich.” En canvi, “l’horari d’estiu ens desplaça artificialment cap a una franja que no ens correspon i desquadra el nostre ritme solar”. L’enginyer recorda “que la immensa majoria de països del món viuen amb un horari únic”.

Els arguments tècnics coincideixen amb els sanitaris. El doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son, assegura que “cada canvi d’hora altera, encara que sigui mínimament, el nostre rellotge biològic: quan de sobte fem que la llum del matí i la foscor de la nit arribin una hora més tard o més d’hora, el cervell rep una informació contradictòria i necessita temps per reajustar-se”.

Segons el doctor, els col·lectius més sensibles són els nens, la gent gran i les persones amb insomni. “Els infants mengen i dormen a hores molt pautades; si els canvien el ritme, el cos es descoordina. El mateix passa amb els avis o amb qui ja dorm malament.” Per minimitzar-ne els efectes, recomana adaptar-se de manera progressiva: “En lloc de canviar les rutines de cop, és millor fer-ho de vint minuts en vint minuts durant uns dies. Així el cos ho assimila millor.”

Estivill avisa que, més enllà de la molèstia inicial, hi ha conseqüències mèdiques reals. “La Universitat de Stanford ha publicat estudis que demostren un augment dels problemes cardiovasculars, gastrointestinals i hormonals després dels canvis d’hora. L’organisme pateix un petit jet lag que passa factura.”

L’especialista coincideix amb Gismero que l’horari d’hivern és el que millor s’adapta a la nostra realitat. “Que es faci fosc abans pot semblar depriment, però és més saludable. Si aprofitem per acabar abans la jornada, sopar aviat i anar al llit d’hora, dormirem més i millor. Pot semblar un canvi dràstic, però, al cap i a la fi, sempre s’ha viscut al ritme que marca el sol”, conclou.