DMG
L'alcohol com a rutina
El risc d'una dependència silenciosa
El consum quotidià d’alcohol pot acabar generant una addicció oculta.
A la terrassa d’un bar d’Andorra la Vella, dos pintors vesteixen roba de feina i prenen una cervesa sota el sol del migdia. És dimecres i encara no són dos quarts d’una. “Només una, per relaxar-nos una mica”, diu un d’ells, mentre l’altre afegeix que “mentre no haguem de conduir, no passa res”. Asseguren que no ho fan cada dia, però reconeixen que els ajuda a “desconnectar” durant la jornada. Escenes com aquesta es repeteixen arreu, sovint sense despertar cap alarma.
Tot i que a Andorra s’ha detectat un augment en el consum de begudes alcohòliques, el fenomen va molt més enllà de les estadístiques. Es tracta d’un hàbit arrelat, d’una normalitat cultural que pot amagar una addicció silenciosa. En definitiva, una pràctica socialment acceptada, sovint justificada per la rutina o l’estrès, que es filtra en espais on, en teoria, no hi hauria d’entrar: la feina i les hores del matí.
Pedro Giménez, propietari del restaurant Ries Baixes, afirma que “no s’ha notat un increment evident de consum”, almenys no entre clients assidus. “Alguns treballadors acostumen a beure un vi amb gasosa durant el dinar”, mentre que a la tarda, “en sortir de la feina, a vegades venen a fer una cervesa”.
“Amb el nostre menú entra una beguda i molta gent encara demana vi”, explica Conchi Gomes, del veí restaurant Els Manyos. “Però d’alcohol a hores intempestives no en demanen gairebé mai. Potser algú pren un cigaló al matí, però molt de tant en tant i sol ser gent que ja no treballa”, precisa. Sigui com sigui, aquests petits gestos –una copa per fer baixar el dinar, un cigaló per agafar energia– són precisament els que mantenen viva la idea que l’alcohol pot formar part de la rutina sense conseqüències.
Però les conseqüències hi són, encara que no sempre siguin visibles. El doctor Rafael Sarandeses, especialista en medicina del treball, sentencia que “la beguda a la feina és l’enemic”, mentre recorda que l’alcohol “redueix la concentració, la percepció del risc i la capacitat de reacció, i pot convertir qualsevol tasca quotidiana en una activitat perillosa”. Així, beure durant la jornada laboral o abans de treballar, per poc que sigui, “suposa un risc laboral real, i si necessites fer-ho per funcionar, ja és un senyal d’addicció”. Tot i que el costum del cigaló al matí “ha baixat molt”, Sarandeses alerta que encara hi ha qui ho veu com una tradició més que com una conducta de risc.
Es tracta d’un hàbit arrelat i fins i tot acceptat culturalment
Des de Projecte Vida, la presidenta, Eva Tenorio, parla de l’existència d’una “dependència oculta” motivada per una “falta de percepció dels perills de l’alcohol”. “Com que és legal, la gent no ho veu com una droga. El cert és que l’alcohol és un ansiolític potent que pot calmar a curt termini, però que porta associats molts problemes després.” Segons Tenorio, “confondre legalitat amb innocuïtat és un error”, i lamenta que, a dia d’avui, “molts costums socials encara girin al voltant de l’alcohol: les celebracions, els àpats familiars, el Nadal...”. Amb tot, també subratlla que “hi ha molta doble moral: si beus massa, acabes marginat; però si dius que no prens alcohol, t’has de justificar contínuament”.
La presidenta de Projecte Vida destaca que el repte és principalment cultural. “Per sort, el paradigma des de la comunitat científica està canviant, però socialment encara hi ha molt a fer.” A més, recorda que “igual que el tabac, l’alcohol és un negoci immens, i això complica una transformació dels hàbits”.
Mentrestant, als bars del país continua sent habitual veure treballadors que comparteixen una cervesa abans de tornar a la feina, o persones que no conceben el dinar sense una copa de vi. La frontera entre el costum i la dependència és difusa. “És només una”, diuen molts. Però, com recorda el doctor Sarandeses, “quan necessites aquesta una per funcionar, potser tens un problema”.