DMG
"Estimat ChatGPT..."
Els riscos de convertir la IA en terapeuta
Molta gent utilitza la IA com a refugi.
Aquest divendres s’ha commemorat el Dia mundial de la salut mental, en un moment en què la relació entre la tecnologia i el benestar emocional esdevé cada cop més complexa. En aquest context, moltes persones han trobat en aplicacions com ChatGPT un espai on expressar preocupacions o sentiments sense temor a ser jutjades. Darrere d’aquesta comoditat, però, s’amaga un risc que preocupa els experts: la confusió entre la conversa amb una màquina i l’atenció psicològica real.
El psicòleg Marc Masip, especialista en addicció a les noves tecnologies, assegura que “aquesta és una tendència real que creix ràpidament”. Segons explica, l’atractiu d’aquestes eines rau en el fet que “ningú ens veu, no hi ha vergonya i sembla que pots dir-ho tot”. No obstant això, adverteix que aquesta aparent intimitat és enganyosa. “Una IA no pot substituir el contacte humà amb un terapeuta. És molt perillós, perquè els consells poden semblar correctes, però no tenen cap diagnòstic al darrere: el xatbot et pot dir exactament el que vols sentir sense tenir en compte el que et passa de debò.”
En aquest sentit, el president del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Òscar Fernández, destaca que el fenomen respon a una nova forma d’experimentar les emocions: “Vivim en una època en què volem respostes immediates i validació de tot el que pensem. La intel·ligència artificial et dona tot això a qualsevol hora, amb un to amable i sense qüestionar-te.” El risc, segons ell, és que aquesta comoditat acabi alimentant la inacció: “Hi ha la falsa sensació que estàs fent alguna cosa per solucionar un problema, quan en realitat només t’estàs calmant momentàniament.”
La psicòloga Diana Alves coincideix que aquest ús reflecteix molt bé el moment social actual. “Les aplicacions d’intel·ligència artificial són accessibles i donen una resposta instantània. En un món accelerat, on molts no troben temps ni recursos per anar al psicòleg, això pot semblar una solució fàcil.” A més, la sensació d’anonimat juga un paper important, ja que “parlar amb una IA no genera la mateixa exposició ni la por al judici”.
L’anonimat digital elimina la por d’exposar-nos i ser jutjats
Masip considera que la comoditat i la immediatesa fa que el paper clau del professional quedi en segon terme. “Un psicòleg analitza silencis, gestos o contradiccions. Una màquina no ho pot fer. I si un pacient menteix o amaga informació, la intel·ligència artificial no té cap manera de detectar-ho”, reflexiona.
Alves coincideix en la mateixa idea. “Un treball terapèutic implica mirar-te des d’altres perspectives, i a vegades afrontar parts incòmodes de tu mateix. ChatGPT, en canvi, pot escoltar, però no pot reflexionar ni interpretar el context emocional”. També recorda que els algoritmes estan dissenyats per ser empàtics i fins i tot afalagadors, fet que “pot reforçar creences distorsionades o una visió egocèntrica del món”.
L’efecte més perillós de tot plegat, però, és la dependència que pot generar. “Com que la intel·ligència artificial et diu el que vols sentir, pot acabar convertint-se en una font de plaer”, indica Fernández. “Et sents validat i no tens necessitat de canviar res”. Això, segons el president del Copsia, pot cronificar problemes com, per exemple, l’ansietat o la depressió, que queden sense tractar de manera professional.
La falsa sensació de companyia pot reforçar l’aïllament
A més, la falsa sensació d’acompanyament pot reforçar l’aïllament de la persona i la seva addicció a la màquina. “Sembla que hi ha algú que t’escolta, però no hi ha reciprocitat real. Amb el temps, pot accentuar-se la dependència digital”, alerta Alves.
Una altra problemàtica fa referència a tot allò relacionat amb la privacitat. “En una consulta, el que expliques queda protegit pel secret professional”, recorda Fernández. “En canvi, a les plataformes, no sabem què passa amb les nostres dades ni qui hi pot accedir. Hi ha gent que hi comparteix traumes, pors, situacions familiars… i això pot acabar en mans de qualsevol.”
La solució passa per posar límits. “Es poden utilitzar aquestes eines com a suport momentani, però mai com a substitut de la teràpia”, assenyala Diana Alves, qui també proposa reflexionar sobre el motiu pel qual s’hi recorre i, sobretot, mantenir en tot moment els vincles humans. Òscar Fernández reforça aquesta idea: “No hem de confondre la proximitat digital amb la presència d’una persona.”
Mentrestant, Marc Masip ho resumeix amb una advertència clara: “La societat està jugant amb foc. Ens hem acostumat a buscar solucions ràpides, però la salut mental requereix temps i contacte humà. Cap algoritme pot substituir una conversa autèntica.”