DMG
La febre de la proteïna
La proteïna en pols és una de les opcions més populars.
Supermercats i altres botigues d’alimentació s’han convertit en els darrers anys en un gran aparador de productes enriquits amb proteïna. Allò que fins no fa gaire estava pràcticament limitat al culturisme i a l’esport d’alt rendiment, ara es troba a qualsevol prestatge: iogurts, pans, cereals, barretes, batuts... o simplement pols per barrejar amb aigua o llet. El missatge és atractiu: més proteïna equival a més salut i més benestar. Però els nutricionistes alerten que aquesta simplificació és enganyosa i que, en realitat, la major part de la població ja cobreix amb escreix les necessitats proteiques amb una alimentació normal.
Sergio Familiar, entrenador i nutricionista de l’empresa Full Training, reconeix que els productes high protein tenen utilitat en certs contextos: “Hi ha molta gent que se’n pot beneficiar, sobretot esportistes, persones amb horaris complicats que no tenen temps de preparar menjar o aquelles que busquen perdre pes. Són pràctics i accessibles, perquè et poden treure d’un compromís quan no tens alternativa.” Ara bé, també alerta de l’ús indiscriminat. “Són complements, no substituts. La base de la dieta sempre han de ser aliments reals: carn, peix, ous i llegums, i no un batut”, remarca.
Des de la botiga especialitzada Prime Nutrition, la seva responsable, Laura Vargas, confirma que el perfil de clients és molt variat. “Hi ha des d’adolescents fins a gent gran. És cert que molts ho prenen per guanyar massa muscular, però també tenim persones que volen perdre pes o que segueixen dietes molt estrictes”, explica. També afirma que l’encariment dels aliments frescos ha jugat a favor dels suplements: “Com que el pollastre i el peix són cada cop més cars, molta gent opta per la proteïna en pols.” Vargas destaca, a més, la varietat de sabors disponibles: “N’hi ha de xocolata, vainilla, cappuccino... i també tenim opcions sense sabor per barrejar amb altres aliments.” Tot i això, adverteix que les dosis han d’adaptar-se a cada persona i que és important “que un professional de la nutrició marqui la pauta”.
Els diversos productes a l’abast no han de substituir els aliments
La dietista-nutricionista Berta Jiménez remarca que la majoria d’aquests productes “estan dissenyats per a esportistes”, però que també “poden ser útils per aportar més sacietat i retardar la gana”. Considera que poden tenir sentit en situacions específiques, però insisteix que no són imprescindibles. “Un ou dur aporta proteïna de gran qualitat i és molt més natural”, indica al respecte. També recomana mirar bé les etiquetes dels iogurts o dels batuts. “Molts porten sucres, greixos afegits o aromes. Aleshores ja estem parlant d’ultraprocessats, que suposen més inconvenients que avantatges.”
El risc, coincideixen els experts, no és tant en la quantitat com en la qualitat i en l’ús que se’n faci. Sergio Familiar adverteix que “arribar a quantitats que puguin suposar un problema és difícil, perquè depèn de cada persona, del pes, de la complexió i de l’activitat física”. En canvi, el que sí que el preocupa és que el consumidor acabi substituint aliments frescos per processats amb proteïna afegida. “Hi ha opcions de proteïna en pols que estan molt bé, però quan hi afegeixen additius i edulcorants per fer-les més atractives, el risc és que el consumidor n’acabi depenent”, assenyala.
A més, hi ha debat sobre els possibles efectes a llarg termini d’un excés mantingut. Superar puntualment la quantitat recomanada no té conseqüències greus, però a la llarga podria forçar els ronyons o agreujar problemes hepàtics en persones amb patologies prèvies. Berta Jiménez ressalta que “no hem de caure en la falsa percepció que com més proteïna, millor salut. La clau és una dieta que sigui equilibrada i variada”.