El cafè: un luxe quotidià

El cafè, símbol universal de la rutina diària, ha deixat de ser només un plaer per convertir-se en un indicador més de la tensió inflacionista. En els darrers dos anys el preu ha augmentat gairebé un 50%, i a Andorra, com a la resta d’Europa, la pujada s’ha notat tant a bars i restaurants com a les botigues. Les dades internacionals apunten un mercat mundial desequilibrat: la varietat aràbiga, la de major qualitat, cotitza actualment a prop dels 3,9 dòlars per lliura, gairebé el triple de la mitjana històrica.

Josep Tudel, gerent de Cafè La Brasilera i amb tres dècades d’experiència al sector, admet que mai havia viscut una situació semblant. “La borsa del cafè sempre havia estat estable, sense grans sobresalts. Ara, en canvi, és extremament volàtil”, assegura. Segons ell, el principal motor de l’augment de preu és la manca de collita en països clau i l’excés de demanda. “El Brasil, que produeix la meitat del cafè mundial, ha patit sequeres molt greus, mentre que països que abans no eren grans consumidors, com ara la Xina, s’han incorporat massivament al mercat. Tot plegat fa que la demanda superi amb escreix l’oferta”, indica.

La feina dels importadors s’ha convertit en un exercici d’anticipació. Tudel ho explica clar: “Quan la borsa marca un preu raonable, hem de comprar i avançar-nos, perquè no sabem què passarà demà. Però aquesta estratègia té un límit: si el preu continua pujant, hi ha un moment en què ja no pots protegir-te.” En l’últim any, precisa, “el cafè ha pujat un 30%, i molts dels nostres clients, que abans eren fidels, ara canvien més de distribuïdor buscant ofertes més econòmiques”.

Tudel també alerta d’una conseqüència col·lateral: la qualitat. “Als lineals dels supermercats la majoria de cafès són blend, barreges de diversos orígens. Els torrefactors procurem equilibrar el producte, però amb uns preus tan elevats és gairebé impossible mantenir el mateix nivell”. El resultat és que “el consumidor acaba pagant més per un cafè que, sovint, és de qualitat inferior”.

El panorama a peu de carrer confirma les seves paraules. Una botiga de venda a granel de cafè d’especialitat ha optat per absorbir part de l’increment per no perdre clientela. “En els darrers mesos el cost del producte ens ha pujat un 20%, després d’un 30% l’any passat. Però no hem repercutit tota la pujada al client, perquè en tenim de molt assidus que busquen qualitat”, explica la responsable, que prefereix no revelar el nom.

Les cafeteries, que viuen el contacte directe amb el consumidor, també ho han notat. Els dos socis de l’establiment Kofi, Xavi Verdejo i Noa López, recorden l’ensurt d’ara fa uns mesos. “El preu del cafè verd que comprem per torrar es va arribar a triplicar en qüestió de setmanes”, relaten. “No podíem traslladar aquest increment al client de cop i vam decidir assumir-lo nosaltres. Vam perdre marge, però era l’única manera de no espantar la clientela.” Amb el temps, “el mercat s’ha estabilitzat una mica”, però tot i així han hagut de revisar els preus a l’alça. On sí que no han pogut fer mans i mànigues per contenir l’alça ha estat a la botiga. “A molta gent que ve a comprar gra per moldre a casa li ha sobtat molt la pujada. Ens pregunten els motius i els hem d’explicar que no hi podem fer res, que són el reflex del mercat mundial.”

Mar López, propietària del restaurant K-La Mar, coincideix en el diagnòstic. “Durant un temps vam aguantar tant com vam poder, però finalment vam haver d’apujar preus”, indica. S’ha deixat de prendre cafè? “No, però cada vegada es compara més amb altres bars. Si el del costat serveix el cafè amb llet a 1,60 i nosaltres a 1,70, hi ha qui marxa. Són només deu cèntims, però compten.”

Les previsions de cara al futur són incertes. “És molt difícil predir què passarà”, assenyala Josep Tudel. “Pot ser que les pròximes collites portin una mica d’alleujament, però també pot succeir el contrari. Qualsevol detall, un fenomen climàtic o un moviment especulatiu, en pot disparar el preu”, conclou.