El mirall de les xarxes

Un like a Instagram pot semblar innocent, però darrere de cada cor vermell s’amaga una càrrega invisible que pesa cada dia sobre milers d’adolescents. Les xarxes socials, convertides en miralls digitals, projecten cossos perfectes i vides de somni. Però quan la pantalla s’apaga, sovint queden la comparació, l’angoixa i la sensació que mai no n’hi ha prou. La pressió estètica, que ja existia abans del boom digital a través del cinema, la televisió o les revistes de moda, ha esdevingut ara molt més persistent.

A diferència dels mitjans tradicionals, les xarxes bombardegen sense descans. “Els missatges ja no arriben en moments puntuals, sinó les 24 hores. I no hi apareixen models o actrius inaccessibles, sinó persones d’un entorn més o menys proper amb les quals es pot interactuar”, alerta l’expert en benestar digital Jordi Camós. “Això fa que la comparació sigui molt més intensa.”

Ho confirma la tiktokera andorrana Clàudia Cunill (Clau Bunny a les xarxes, on té més de 31.000 seguidors), que coneix de primera mà el funcionament d’aquest univers. “Abans els referents eren estrelles de Hollywood o top models. Ara les influencers fan vídeos constantment, es comuniquen amb els seguidors i col·laboren amb centres d’estètica que patrocinen els seus continguts”, ressalta. “L’accessibilitat d’aquestes persones fa semblar normal tot aquest sistema, i això pot crear molta inseguretat”, afegeix. Cunill admet que l’impacte és tan gran que acaba convertint la bellesa “en un producte de consum” sovint amb “apologia de tractaments innecessaris”.

Les aplicacions potencien cànons de bellesa inassolibles

Els algoritmes amplifiquen encara més aquest cercle viciós, ja que “les mateixes aplicacions potencien cànons de bellesa impossibles”, assenyala Camós. A tot això cal sumar-hi el paper dels filtres digitals, cada vegada més omnipresents. “Ja no estem parlant de models retocades amb Photoshop, sinó de gent normal i corrent que té aquesta opció a un clic”, explica.

“Els filtres són irreals perquè ignoren un fet natural: que la pell té imperfeccions”, exposa Clau Bunny. Tot i així, “moltes marques de cosmètics ja incorporen filtres a les seves aplicacions per provar com quedarien els seus productes”.

La tiktokera, en tot cas, no amaga que ha recorregut a la medicina estètica. “Fa dos mesos vaig penjar un vídeo explicant que m’havia punxat àcid hialurònic. Volia ser honesta i evitar transmetre una imatge irreal entre les joves. El més important és fer aquest pas perquè tu vols i no per pressió o comparació amb els altres”, relata.

Però com afecta aquest entorn les noies? La psicòloga Sílvia Palau n’observa cada dia les conseqüències. “S’ha creat una cultura de l’exposició en què els adolescents busquen agradar constantment.” Els efectes, però, poden ser devastadors. “Veiem ansietat social, trastorns alimentaris, addicció a les xarxes per tenir validació i comparació constant”, enumera. “Fins i tot ha proliferat un fenomen anomenat dismorfisme del selfie: preferir la imatge retocada a la real.”

Sigui com sigui, els símptomes d’un ús compulsiu de les xarxes són fàcils de detectar. “Es poden traduir en un increment d’hores davant la pantalla, necessitat d’amagar-se, autocrítica constant, major aïllament social, baixada del rendiment acadèmic o canvis bruscos en l’estat d’ànim”, puntualitza la psicòloga.

Molts joves tenen dismorfisme del selfie: preferir la seva imatge retocada a la real

En aquest context, les famílies tenen un paper determinant. “No és normal que una nena demani als pares productes de cosmètica, però és un fet que succeeix més del que ens pensem”, indica Jordi Camós. “Per això és clau acompanyar els més petits en l’ús dels dispositius i posar límits des del principi.” Palau, per la seva banda, insisteix que l’exemple és fonamental. “No podem passar-nos el dia enganxats al telèfon i després exigir als fills que no ho facin. Cal dedicar temps a parlar i establir regles d’ús.” També reclama més implicació dels centres educatius, amb tallers i xerrades que fomentin un ús responsable de les xarxes.

Cunill, mentrestant, reclama una major regulació pel que fa a l’activitat dels centres d’estètica. “Jo personalment prohibiria qualsevol retoc abans dels 25 anys.” A més, destaca que aquest és un sector on no és estrany que s’ofereixin tractaments “sense la formació ni l’acreditació necessàries. Cal una legislació estricta perquè ens hi juguem la salut”.

Amb tot, és molt més complicat restringir l’ús de les plataformes. Segons Camós, “molts països estan interessats a implementar mecanismes per evitar o controlar l’accés dels menors a les xarxes, però sense la implicació de les grans tecnològiques, ara com ara és impossible”.