DMG
Dèficit de DAO i nutrició
Una noia, amb dèficit de DAO.
Cefalees, picors cutànies, problemes digestius, insomni... et sona? Pot ser que tots ells tinguin un mateix origen comú. Sovint, el responsable de la suma d’aquests símptomes és un desequilibri entre la histamina –una molècula natural del cos i d’alguns aliments– i l’enzim que l’elimina: la diamino-oxidasa o DAO.
La histamina és una molècula que produïm de manera natural i que també és present en molts aliments. La que produïm nosaltres (i tots els mamífers) té funcions vitals: participa en la digestió, la regulació del son o la resposta inflamatòria. Però la que ingerim a través de la dieta no en té, i aquesta és la gran diferència. El nostre cos és savi i l’elimina. Però, què passa quan no ho fem? Passa al torrent sanguini, s’acumula i apareixen símptomes molt diversos i comuns com migranya, urticària, rinitis, cansament i/o molèsties intestinals, entre d’altres. Això passa quan l’enzim DAO, encarregat d’eliminar-la a l’intestí, funciona amb menor eficàcia per algun motiu. Parlem aleshores de dèficit de DAO.
No hi ha una causa única: pot tenir un origen genètic, estar associada a la inflamació intestinal o veure’s agreujada per alguns fàrmacs i estils de vida. I aquí l’alimentació hi té un paper clau.
El diagnòstic del dèficit de DAO es basa en la presència de símptomes en dos o més sistemes, principalment digestiu, neurològic, dèrmic i respiratori, i en la seva millora després de seguir una dieta baixa en histamina suplementada amb enzim DAO. De totes maneres, es confirma mitjançant l’anàlisi de l’activitat DAO en sang i del test genètic del gen que la codifica, l’AOC1. Aquesta darrera prova permet detectar si hi ha una predisposició genètica que hi hagi una reducció en la funció de l’enzim. En absència de proves, la resposta clínica positiva al tractament dietètic serveix com a eina diagnòstica orientativa.
El primer que es recomana és reduir els aliments rics en histamina
El primer que recomanem és iniciar la retirada o reducció de tots aquells aliments més rics en histamina i d’altres rics en altres amines que competeixen amb la histamina. La llista és llarga i per això cal fer-ho amb un dietista-nutricionista especialitzat. Els aliments més rics en histamina són els embotits, els formatges curats, les begudes alcohòliques fermentades com el vi o la cervesa i les conserves de peix. Altres aliments que acostumem a retirar a l’inici del tractament són el tomàquet, l’albergínia, els espinacs, o els cítrics i la xocolata. D’altra banda, procurem potenciar productes frescos, poc processats i ben conservats, ja que ajuden a mantenir els nivells d’histamina sota control. El tractament nutricional consisteix a seguir una dieta baixa en histamina durant 4-8 setmanes i després, segons l’evolució de cada pacient, anem reintroduint alguns aliments de manera progressiva controlant la quantitat i freqüència en tot moment. No parlem d’una dieta “sense histamina”, perquè això seria impossible, sinó una estratègia d’equilibri per reduir ne la càrrega total. Depenent de l’origen del dèficit de DAO caldrà seguir el tractament durant més o menys temps.
En molts casos, el benestar millora en pocs dies. Detectar un dèficit de DAO pot canviar la vida de qui porta anys amb símptomes inexplicables. No es tracta de viure amb por als aliments, sinó d’aprendre a menjar amb consciència i evidència. Perquè, quan la nutrició s’adapta al nostre metabolisme, la salut també s’equilibra.