AQUESTA SETMANA
Els dies que vindran
Els conflictes armats arreu del món fan que la gent es replantegi viatjar.
Corren temps convulsos. Són mals temps per planificar i per tenir certeses; ben al contrari, la inestabilitat global en la qual està sumit el planeta a conseqüència dels conflictes armats a cada cop més països, impulsats sobretot pel president dels Estats Units, Donald Trump, que vol fer el món a la seva mida, té un impacte directe sobre les persones i el seu dia a dia, i el planeta sencer es troba immers en un mar d’incerteses i variabilitat constant. Avui tot sembla tranquil a Andorra, però el dia menys esperat la balança pot capgirar-se. “La incertesa es defineix com la dificultat o la impossibilitat de predir el que passarà en el futur i quan el nostre cervell no pot anticipar aquesta resposta, el que fa és que aparegui una resposta d’alerta. Llavors, jo veig aquesta preocupació a la societat davant la crisi actual.” Aquesta inseguretat davant dels escenaris desconeguts que descriu d’una manera molt precisa la psicòloga clínica Lara Garcia és una sensació molt humana, que també es palpa al carrer. “Cancel·lar viatges i plans com a tal, no, però sí que és cert que fa una mica de por estar a l’expectativa del que pugui passar en el futur. Nosaltres, per exemple, tindrem un fill i patim una mica pel món que li quedarà”, explica una parella jove.
Un sentiment que també comparteix una mare de mitjana edat, que va emigrar de Rússia: “Sempre m’ha preocupat la situació del món, soc mare de tres fills i sento incertesa com qualsevol persona que veu el que passa i com pateixen les persones, tot i que sempre encaro amb optimisme el futur.”
”La incertesa fa que tendim a evitar prendre decisions importants”
Garcia declara, això sí, que la incertesa es reflecteix sobretot en la presa de decisions, ja que “augmenta l’aversió al risc, és a dir, les persones solen tendir a evitar decisions importants. Jo, per exemple, veig força canvis de feina o gent que preveient que aquesta crisi pot afectar l’economia, evita invertir; també pel que fa a tenir fills: pensar i projectar com viurà el nouvingut en un futur també contribueix a posposar aquesta idea”. A Andorra, però, la tendència majoritària és que aquest fenomen no té una repercussió gaire directa sobre la vida dels ciutadans del carrer, més enllà de l’afectació mental que pugui tenir o com pugui alterar els plans a l’hora de viatjar. “En general, no penso gaire en això, suposo que perquè no m’afecta directament, i pel que fa a viatjar, a la meva llista de destins no hi ha indrets on hi hagi conflictes actualment”, confessa la Laura, una noia d’Andorra la Vella. I, certament, no és pas l’única que s’ho pensa a l’hora de fer una escapada a un altre país: de fet, hi ha instaurada una prudència evident a l’ambient respecte d’aquesta qüestió.
Molts altres, però, també opten per romandre aliens a la situació o aïllar-se i agraeixen el fet de viure en un país com Andorra, on no hi ha conflictes d’aquest tipus, sense perdre de vista, això sí, les repercussions econòmiques que sempre provoquen les guerres. “Sembla que a Andorra estiguem en un altre entorn, en un de segur, però al final, indirectament, també t’acaba afectant, sobretot pel que fa a anticipar viatges, prendre decisions importants a llarg termini...”, explica la psicòloga. Per tant, l’especialista recomana, primer, evitar sobreinformar-se i consultar fonts fiables per evitar un alarmisme innecessari en contextos delicats, i, després, trobar un equilibri sabent “diferenciar el que és controlable –tot allò que depèn d’un mateix: la rutina, les relacions, les decisions, etcètera– del que és incontrolable, com ara els conflictes internacionals, les decisions polítiques o la salut”, ja que fer aquest exercici “redueix una mica l’ansietat”.
De fet, hi ha perfils que prenen decisions de forma impulsiva per “recuperar la sensació de control i perquè costa molt projectar-se cap a un futur quan veus que és incert”, diu la Lara. Ningú sap com serà el futur, però sí que podem escollir la nostra actitud.