Un país amb ADN culer

Andorra és, estadísticament, el país amb més socis del Barça per càpita del món. Però aquesta dada, més enllà de la curiositat, és el punt de partida d’una recerca que s’ha acabat convertint en Principat Blaugrana. Un país amb sentiment culer, el llibre d’Àlex Terés que explora la relació estreta i duradora entre l’FC Barcelona i el Principat.

L’espurna que encén el projecte són unes fotografies dels anys cinquanta, amb Kubala i altres jugadors blaugrana passejant per Andorra i relacionant-se amb empresaris locals. Aquestes imatges van cridar l’atenció de l’autor, que va començar a estirar el fil. El que havia de ser un reportatge puntual va derivar en una immersió profunda en una connexió insospitada, però constant, que s’ha mantingut viva durant 125 anys. “Vaig trobar un llibret dels anys seixanta, fet per la Federació Catalana de Futbol, que celebrava els títols del Barça i hi sortien un munt d’anuncis d’empreses andorranes. A partir d’aquí, tot es va anar desplegant”, explica Terés.

El llibre recull testimonis, documents inèdits, anècdotes i material gràfic que van des de la presència d’empreses andorranes en publicacions barcelonistes fins a històries personals amb el club com a rerefons. Una d’elles, especialment simpàtica, és la del puzle commemoratiu que La Patrimoine va voler fer quan el Barça semblava encaminat a guanyar la lliga: l’equip va patir una davallada i es van quedar amb el puzle per vendre. “Són històries que demostren com el Barça ha estat present a molts nivells: esportiu, emocional, social, econòmic”, diu l’autor.

Al llibre hi ha espai per a tot: des dels vincles de figures com Samitier, els germans Gonzalvo o Cruyff amb el país, fins a les connexions més recents, com la del president, Joan Laporta, que segons Terés “manté una bona sintonia personal amb Andorra i hi puja sempre que pot a esquiar”. De fet, Laporta prologa el llibre i serà present el 28 de novembre a Unnic, a l’acte de presentació per a socis, coincidint amb l’últim dia del 125è aniversari del club.

Principat Blaugrana també dedica espai a explicar per què Andorra és, històricament, una terra culer. Segons Terés, la resposta s’ha de buscar a principi del segle XX, quan molts joves andorrans van emigrar a Barcelona. “Els que hi van anar entre 1910 i 1930 es feien del Barça o de l’Espanyol per amistats o entorn. Durant dècades, a Andorra només hi havia culers o pericos, però el barcelonisme va anar guanyant clarament.” Aquest sentiment s’ha alimentat per diversos factors: la manca històrica d’un equip nacional de primer nivell, l’exili de la guerra civil que va portar figures com Claret o Viladomat, i episodis com les estades d’estiu que el Barça va fer al país als anys vuitanta.

El llibre també fa un recorregut per les seccions del club i les aportacions andorranes en disciplines com l’hoquei, el rugbi, l’atletisme o el bàsquet. “No és només futbol. Hi ha moltes històries d’andorrans que han vestit la samarreta del Barça en diferents disciplines i això també explica el sentiment d’identificació.”

Amb gairebé 800 socis oficials a Andorra i milers d’aficionats, el barcelonisme al país té molt bona salut. Terés confessa estar sorprès de la resposta que ha generat el llibre i l’interès per la visita de Laporta. “Feia molt que no venia un president del Barça en visita oficial. Esperem que hi capiguem tots.”

Més enllà de la passió esportiva, Principat Blaugrana també és un exercici de memòria col·lectiva, un relat cultural i social sobre com un club de futbol pot formar part de la identitat d’un país. I Andorra, en aquest cas, és un país blaugrana fins al moll de l’os.